dimarts, de desembre 06, 2016

Tornant a la BTT després de més d'1 any

Des del juliol de 2015 no agafava la BTT per a fer alguna cosa més o menys seriosa. Aleshores vaig fer la cursa (curta) de Benissanet, prova dins la Xallenger BTT de les Terres de l'Ebre.

Com que intento fer alguna cursa per muntanya, alguna marxa corrent i la feina d'EbreActiu.cat, no tinc massa temps per a fer coses coses pel meu compte.

Ara que estem al desembre i les activitats que cobrim des d'EbreActiu han baixat, almenys els grans circuits de curses per muntanya, BTT i running,vaig pensar que per treure-li la pols a la bicicleta estaria bé fer la pedalada Fira de l'Oli de la Fatarella que, a priori, veia assequible per a mi.

Quedem 3 de Montbike per a marxar des d'Amposta mentre que 4 més surten de Camarles i fan cap directament a La Fatarella (Terra Alta). Arribem sobrats de temps. Fem un cafè i descarreguem les bicis. Comença arribar gent.

A les 9 del matí sortim. Som uns 70 bikers. Tot i que el temps aguanta, no veiem massa al sol en tot al matí. Núvols, boira i força fresca als llocs més fondos. De totes formes la pluja dels dies abans fa una treva i no ens mullem. Començo massa fort portat pel gruix del pilot però vaig fent. Als 2 Km ja hem de decidir si tirem pel recorregut curt o pel llarg. Massa aviat per a saber com vaig de forces. M'atreveixo a tirar pel recorregut llarg. Tinc per davant, segons l'organització 34 Km i 750 m+ (al final a mi me'n surten 32Km i 850md+.



Els primers quilòmetres són molt rodadors per pistes ràpides. Al Km 7 de ruta ja començo a despenjar-me dels companys del club però vaig fent. Al Km 9 deixem la pista i emprenem un sender de més de 3 Km, tot de baixada, per la serra dels Valencians. Vaig fent però entre el temps que fa que no faig BTT i que jo no he anar mai bé per sender, se'm fa una mica llarg, tot i que baixo poc de la bici i encara avanço a algú. Abans d'arribar al final del sender em passa un noi del club organitzador, Pinyo Fixo de La Fatarella, que vol saber què penso del recorregut. No puc dir-li res més que és molt xulo i les vistes del riu Ebre, el pantà de Riba-roja i les muntanyes entre boires són espectaculars.

Seguim per una pista asfaltada per la riera de Vallmorta que portaria fins al poble. Passem per l'ermita de Sant Francesc i al poc els recorreguts llarg i curt es troben (Km 20). Deixem l'asfalt i emprenem la pujada forta de la ruta, aquí ja compartint ruta els dos itineraris. Els trams de formigó del camí ja anuncien que la pujada serà dura (em surten trams del 13%, 15% i fins i tot del 19%). Al final de la pujada (que se'm fa llarga, tot i que no arriba als 2 Km) paro a menjar una mica. M'avancen dos nois. Els intento seguir però se'm van distanciant i segueixo al meu ritme, que ja vaig justet. A partir d'aquest punt (Km 22) em quedo sol, sense ningú davant ni darrere. Hi ha moments que penso que potser m'ha desviat del recorregut i que fins i tot puc ser l'últim. Vaig tirant amb més pena que glòria. Em trobo un caçador amb cara de pocs amics, mentre que els seus (amics) es fan notar disparant. Hi ha moments que, amb els trets, sembla que estigui en un escenari de la batalla de l'Ebre que es va lliurar en aquells racons de la Terra Alta.

Començo a pensar que hauria d'haver triar el recorregut curt però, evidentment, ja és massa tard i no tinc més remei que seguir pedalant. El cansament i el terra argilós força enfangat en fan anar més lent del que jo voldria i no puc gaudir massa del lloc que amb més forces i menys fang segur que seria espectacular.

Després de gairebé 10 Km pedalant sol, gairebé a l'entrada de la Fatarella n'avanço a dos i a dos més just a l'entrar al poble. Rampa final per un carrer de pujada. Quan aneu a La Fatarella, heu de passar entre altres llocs, pel carrer dels Molins (feu-lo de pujada i veureu). Arribo a l'avinguda Catalunya just al mig de la fira de l'Oli (no sóc l'únic que no ha trobat el camí correcte que havia previst l'organització).

Mentre em trobo amb els companys del Club que fa una mica (bastant) que ja han arribat, em menjo la clotxa, un plat típic de la Terra Alta que els pagesos menjaven antigament quan anaven a treballar al camp i que ara han recuperat com a producte gastronòmic de la comarca. No pot ser més senzill i fàcil de preparar: mig pa, treu la molla, es torra el pa, s'escaliva una tomata, es fa a la brasa una sardina de casc (o de bóta), botifarra d'arròs o salsitxa a la brasa, un bon raig d'oli d'oliva i a menjar-s'ho tot a pessics (una mica de pa, un mos de botifarra, un pessic a la sardina, sucar el pa a la tomata, ... i un porró de vi per a regar-ho tot.

Ah! mentre menjo la clotxa arriben més ciclistes. No anava l'últim, ni molt menys. No estic tan malament (crec).

Resum: bon retrobament amb la BTT amb la intenció de no deixar passar tant de temps entre sortida i sortida (un any i mig és massa!!).



Powered by Wikiloc