dissabte, d’octubre 29, 2016

Com va anar la 9a cursa per muntanya d'Ulldecona

Tot i que fa molts anys que vaig a la muntanya fins fa uns 2 o 3 anys no he començat a anar-hi a córrer. Segurament portat per allò de "si aquest ho fa ..." o portat per la tendència (o moda) de córrer per muntanya, però sobretot perquè m'agrada.


Jo faig CaCo

Contràriament al que es pensa molta gent que em coneix, jo faig les curses (o marxes) mig caminant i mig corrent, allò que es coneix com a "CaCo", així que això de "estàs fort", en meu cas, que no s'ho cregui ningú. Si m'heu de buscar, feu-ho cap al final, molt al final, de la classificació i a sobre "trio" les curses menys exigents. El meu objectiu és acabar sencer, patint el mínim possible i sobretot passar-m'ho bé. El resum d'aquesta temporada, curta temporada i que ja la dono per tancada, ha estat 3 curses (Campredó, Tivenys i Ulldecona), 2 curses curtes (Benifallet i Falset) i una marxa de llarga distància (Fredes-Paüls).


reCorrent la història d'Ulldecona

El 23 d'octubre es va fer 9a edició de la cursa d'Ulldecona, organitzada per SudActiu, i que transcorre per la serra de Godall passant per llocs rellevants per a la història d'Ulldecona: el Castell medieval, les oliveres mil·lenàries, les pintures rupestres dels abrics de l'Ermita , a la mateixa línia d'arribada, a la plaça de l'Esglèssia (hi ha l'esglèsia gòtica hi ha la casa de la Feligresa, d'estil modernista ), com bé deia Agus Juan-Camps a una entrevista a EbreActiu és una cursa "reCorrent la història".


Mal d'esquena 2 dies abans i mal de bessons fins 4 dies després

Vaig apuntar-me a la Cursa d'Ulldecona el dia que obrien les inscripcions, aprofitant el descompte d'una promoció que només durava 2 dies (bona iniciativa per part de SudActiu). Amb aquestes dues setmanes fins a la cursa tampoc vaig entrenar massa, tret del "treball" habitual al gimnàs; de fet no entreno massa (objectiu per al 2017, fer una mica d'entrenament específic per a fer no-se-què). El divendres abans de la cursa, al baixar del cotxe, vaig notar-me a l'esquena una "punxada" de les que de tant en tant em sobrevenen, així sense avisar. Vaig aturar-me 5 segons, no se si per veure com evolucionava o per si al quedar-me quiet "passava de llarg". Vaig reprendre el camí sense respirar massa fort i anant amb molta cura perquè la cosa no anés a més. Els dos dies següents vaig prendre'm antiinflamatoris per mirar d'estar bé per a la cursa. El dolor va anar baixant i finalment dissabte al vespre vaig convèncer-me que estava bé (almenys de l'esquena) per a fer-la.

Diumenge al matí marxem cap a Ulldecona. Ambient típic pre-cursa. Salutacions i xerrades amb amics i coneguts. Una mica d'escalfament (poc), foto amb els companys i companyes del club (Montbike) i a les 9 en punt ... sortida.

La primera part de la cursa coneixia de l'any passat (vaig fer la marxa) i la segona part la coneixia per les sortides amb la BTT d'anys enrere. El començament per asfalt (només 1 Km) i pujada forteta fins al Castell. Sort que es va fer una mica de tap i la pujada va ser xino-xano. Després de passar pel mateix pati d'armes del Castell, tocava baixar. Jo seguia amb el meu "estil conservador". Vam fer un grupet d'uns 6 corredors i corredores, amb qui vaig anar bona part la cursa, ara uns davant, ara uns al darrere, ... Era el meu lloc. Un sender molt xulo entre pins ens va portar a la zona de les Pedreres; vam passar per sota la carrereta per un petit túnel i tot seguit vam enfilar el barranc d'Asclaburros. Aquest barranc inicialment és "dolcet" però als pocs centenars de metres comença a pujar fort. Tocava caminar fins al cap damunt. Vam creuar una pista que porta a una pedrera per a seguir per un sender amb una mica de pujadeta que em va permetre córrer a estones (allò del CaCo). Arribo dalt de tot del Tossal Gros bastant bé.

direcció del Tossal Gros (foto: EbreActiu.cat)

Tocava una forta baixada per pista amb molta pedra solta. Em deixo anar i em separo una mica del grup. Després de deixar la pista vam seguir per un sender pla però amb molta pedra (típic de la serra de Godall). La baixada ràpida (molt ràpida) però tècnica ens va portar fins a la finca de l'Arion on hi ha moltes oliveres considerades mil·lenàries entre les que hi ha la més antiga del món amb més de 1.700 anys. A l'arribar al punt més baix d'aquesta baixada, entre mig d'oliveres, tocava pujar gairebé tot el que havíem baixat. Els del grup m'enxampen i pugem junts. Arribem a la carretera Godall a Ulldecona (coll de les Bruixes). En salto l'avituallament. A partir d'aquí ho conec gairebé tot per les rutes en BTT de fa uns anys. Una mica de pujada i després ràpida baixada fins al mas de pa Torrat, que em serveix per separar-me del grup. La propera pujada, com que la conec de baixar-la amb la bici, l'emprenc amb mooolta calma. Estic apunt d'agafar a dos que van davant meu (ells van xerrant i jo vaig amb la llengua fora), però gairebé a les antenes de Cap d'Àsens comença a aparèixer "la bèstia" del dia: els bessons !!!! Acabo de pujar fins a un control, on avanço als dos que anaven davant meu, no perquè jo vagi millor sinó perquè es queden a xerrar amb els que fan el control de xip. El proper tram el portava estudiat: baixada suau i llarga per sender molt corredor (però molt corredor). Torno a guanyar avantatge respecte als que em segueixen. Els bessons i les cames en general encara estan al lloc. Al trencar a la dreta per a baixar cap a l'ermita torno a caminar perquè la baixada es força fotuda amb molts revolts i molta pedra. Arribo a l'avituallament de l'ermita de la Pietat on sí que paro a menjar alguna cosa i a veure. Continuo. A partir d'aquí hi ha un tram que no conec perquè només s'obre per a deixar passar la cursa i per a fer visites guiades a les pintures rupestres dels abrics de l'ermita. El sender puja suaument passant a la vora de les pintures rupestres on m'hi trobo un grup de gent que està fent la visita a les pintures. Com que són dels últims, ja saben que per allí passa gent corrent, fins i tot animen i fan fotos.

poc després de passat per l'ermita de la Pietat (foto de Ximo Barberà)
A partir d'aquí venia el més fotut per a mi: els darrers 6 Km que començaven amb una dura pujada (curta sí, però dura) fins al capdamunt del Tossal Redó. Els bessons es tornen a fer notar (quina parella de dos !!). A l'arribar al Tossal Redó ja m'han passat dos que havia deixat enrere feia uns quilòmetres. Sort que la baixada és fàcil i només cal deixar-se caure. Arribem al fons d'un barranc, on hi ha un avituallament. Tot seguit creuem la carretera que va a Ulldecona i ... davant tenim una pujada forta (una paret) a sobre és una tartera (pujada+pedra solta+cansament=malament per a mi). Toca agafar-s'ho amb calma i pujar poc a poc (molt poc a poc). La pujada la faig acompanyat els meus bessons que ara ja estan presents. A l'arribar dalt de tot de la tartera un noi que fa el control de xip m'assegura que "el pitjor ja ha passat" (me'l crec perquè tinc el trac al cap, i al rellotge, perquè sinó...). Una mica de puja i baixa per a trobar a alguns participants de la marxa que fan aquest tram final. Tot i que els darrers 2 Km són de baixada per camins se'm fan laaaaargs. M'avancen dos més del grup amb qui he compartit bona part de la primera part de la cursa. M'he de parar a estirar perquè sinó no arribo. Entro a Ulldecona trotant per "aguantar el tipus" i creuo la línia d'arribada amb 3:26:24. Molt carregat dels bessons però content per haver acabat i a sobre haver acabat 4 minuts per sota del temps que m'havia marcat.

Conclusió: he xalat però he d'entrenar més per a no haver de patir els darrers 2 o 3 Km, que sempre em sobren.

Més info a ...



Powered by Wikiloc