dilluns, de juny 20, 2016

Crònica de la 20a Travessia Nocturna Fredes - Paüls

Crònica personal de la 20a Travessia Nocturna Fredes - Paüls organitzada per la UEC Tortosa:

El 18 de juny de 2016 era el dia triat per la UEC Tortosa per a celebrar la 20a Travessia Nocturna Fredes-Paüls, aprofitant la lluna plena del juny. Aquesta travessia recorre bona part del massís dels Ports entre aquestes dues poblacions, pel recorregut del GR7, fins al coll de l'Enrajolada des d'on se segueix el PR185, després es fa un tram curt del GR171 fins que prop de Paüls es retroba i coincideix amb el GR7.

A les 16 hores sortim d'Amposta cap a Fredes els 5 que pretenem fer tota la travessia (Adrià, Eladi, Miquel, Xavi i jo) i 2 (Martí i Antonio) que tenen "compromisos" i que van amb el plantejament d'anar "a tope" fins a Caro. Malauradament, a darrera hora, Josep B. no pot venir.

En arribar a Fredes, evidentment molta gent ja estava pels carrers del poble. Va faltar poc per a ser 700 participants (659 exactament). Recollida de la targeta/dorsal entre salutacions amb amics i coneguts que volten per la plaça amb un cert ambient de nervis i ganes de començar.






Quan manquen 15 minuts per a sortir ens avancem als marxadors/corredors, no per a fer trampa sinó per a fer fotos de la sortida des dels plans que hi ha a la sortida de Fredes.

poc abans de la sortida des de Fredes (foto de Mauro Ortiz)

A les 18.00 en punt, sortida! En 5 minuts passen davant nostre els primers que, evidentment, van corrent com si s'acabés el món. Deixem passar-ne uns quants i quan calculem que, pel ritme que porten, ja és el nostre moment ens afegim al grup. Comencem caminant amb calma però a la que podem córrer ens hi posem això sí, molt conservadors. Tot i que acabem de començar, em noto "carregat" de cames (aniré així fins a Paüls). Van passant els quilòmetres i anem posant-nos "al puesto" baixant una mica el temps respecte a l'any passat, complint les previsions que jo havia fet, fins i tot millorant-les.

Arribem al primer avituallament al Mas del Sargento - pouet del Delme (km 10) mengem i bevem ràpid i continuem.

avituallament del mas del Sargento (foto de Mauro Ortiz)

Arribem a Casetes Velles i fem tota la pista de baixada corrent. Avituallament de la font de la Llagosta (km 18) amb uns 15 minuts per sota les previsions. Continuem baixant la pista fins a deixar-la per passar per la cova del Vidre. Baixem el ritme perquè sabem que ens espera la pujada a Pallers (la pujada més forta de tota la ruta). Pujant a ritme constant, avancem a uns quants i uns quants ens avancen a nosaltres. La pujada es fa dura però arribem al coll amb menys temps del previst. A mesura que pugem, comença a notar-se el vent i ens mentalitzem per al que ens esperarà a les Foies i, sobretot, a les Rases. Baixada ràpida de Pallers fins a la Carrasqueta on toquem asfalt, que no deixarem fins a l'avituallament del Pou de les Neus. Aprofitem l'asfalt i que ens trobem bé per a accelerar el ritme.

entre Pallers i la Carrasqueta, arribat a Caro (foto de Ximo Barberà)
Arribem al Pou de les Neus (zona de Caro; km 26) amb mitja hora menys que l'any passat. Sopem una mica, ens canviem la samarreta i, literalment tremolant de fred, ens posem el frontal i arrenquen per a fer la segona part fins a Paüls (ens queden uns 21 km ja tots de nit). Ens costa una mica entrar en calor.

Ara ja no correrem perquè preferim conservar i sobretot perquè anem cansats. Aprofitarem la mitja hora de renda que hem "guanyat". Tot i això, anem a ritme "rapidet" per la pista fins a Roca Campanari. La pujada al coll de Llinars ens l'agafem amb molta calma i se'ns fa més llarga del que és en realitat. Com que hem emplenat "camels" i botelles a Caro, ens saltem el punt d'aigua del pla de Llinars. Arribem a les Foies on el vent es fa notar amb força. És l'aperitiu del que trobarem a les Rases (pensem en agafar pedres a les butxaques i motxilles però ho descartem per no portar pes extra). Passem ràpid les Foies i comencem a baixar cap als colls de Caubet i de Carabasses. Arribem a Les Clotes per dalt de previsions de temps i jo, amb les lumbars carregades. Mengem una mica i... seguim pensant en la pujada que ens espera (la darrera de la ruta) i sobretot amb el vent que bufarà molt fort a les Rases. Efectivament a l'arribar a les Rases del Maraco el vent és... fortíssim amb ratxes que gairebé ens fan caure i ens obliguen a posar-nos a quatre potes. Canviem de besant quedant al recer però dura poc perquè ens tornem a posar al descobert i tornem a la vessant del vent. Es fa llarg i dur però avancem poc a poc fins al mas del Maraco quan el vent encara bufa però ja no molesta per a seguir avançant.

Arribem al coll de l'Enrajolada havent perdut gairebé tota la renda de temps que havíem guanyat fins a Caro (pel vent i, sobretot, el cansament). Emprenem la baixada constant de 6 km resignats que finalment farem el mateix temps que al 2015. A l'acabar la baixada forta, agafem una mica d'aigua i seguim. Per la pista, fent "lo tonto", provem de trotar i ens adonem que "no estamos tan mal" segurament perquè fa una mica de baixada. Continuem trobant i veiem que estem recuperant temps al crono. Passem per la bassa de les Arenes i seguim trobant a les baixades i caminant les pujades.

Ja veiem les llums de Paüls, "traïdores" perquè els revolts del camí fan que apareguin i desapareguin diverses vegades. Emprenem els darrer quilòmetres sabent que hem recuperat el temps perdut i que finalment farem un bon crono a l'arribada. Efectivament passem per sota l'arc d'arribada quan el crono indica 9:05:00 havent rebaixat 34 minuts respecte l'any anterior.

arribada a Paüls


Dutxa (amb aigua gairebé freda!), una mica d'avituallament i cap a casa amb el cotxe que havíem deixat pel matí a Paüls.

Contents, satisfet i també cansats.