dimarts, de desembre 06, 2016

Tornant a la BTT després de més d'1 any

Des del juliol de 2015 no agafava la BTT per a fer alguna cosa més o menys seriosa. Aleshores vaig fer la cursa (curta) de Benissanet, prova dins la Xallenger BTT de les Terres de l'Ebre.

Com que intento fer alguna cursa per muntanya, alguna marxa corrent i la feina d'EbreActiu.cat, no tinc massa temps per a fer coses coses pel meu compte.

Ara que estem al desembre i les activitats que cobrim des d'EbreActiu han baixat, almenys els grans circuits de curses per muntanya, BTT i running,vaig pensar que per treure-li la pols a la bicicleta estaria bé fer la pedalada Fira de l'Oli de la Fatarella que, a priori, veia assequible per a mi.

Quedem 3 de Montbike per a marxar des d'Amposta mentre que 4 més surten de Camarles i fan cap directament a La Fatarella (Terra Alta). Arribem sobrats de temps. Fem un cafè i descarreguem les bicis. Comença arribar gent.

A les 9 del matí sortim. Som uns 70 bikers. Tot i que el temps aguanta, no veiem massa al sol en tot al matí. Núvols, boira i força fresca als llocs més fondos. De totes formes la pluja dels dies abans fa una treva i no ens mullem. Començo massa fort portat pel gruix del pilot però vaig fent. Als 2 Km ja hem de decidir si tirem pel recorregut curt o pel llarg. Massa aviat per a saber com vaig de forces. M'atreveixo a tirar pel recorregut llarg. Tinc per davant, segons l'organització 34 Km i 750 m+ (al final a mi me'n surten 32Km i 850md+.



Els primers quilòmetres són molt rodadors per pistes ràpides. Al Km 7 de ruta ja començo a despenjar-me dels companys del club però vaig fent. Al Km 9 deixem la pista i emprenem un sender de més de 3 Km, tot de baixada, per la serra dels Valencians. Vaig fent però entre el temps que fa que no faig BTT i que jo no he anar mai bé per sender, se'm fa una mica llarg, tot i que baixo poc de la bici i encara avanço a algú. Abans d'arribar al final del sender em passa un noi del club organitzador, Pinyo Fixo de La Fatarella, que vol saber què penso del recorregut. No puc dir-li res més que és molt xulo i les vistes del riu Ebre, el pantà de Riba-roja i les muntanyes entre boires són espectaculars.

Seguim per una pista asfaltada per la riera de Vallmorta que portaria fins al poble. Passem per l'ermita de Sant Francesc i al poc els recorreguts llarg i curt es troben (Km 20). Deixem l'asfalt i emprenem la pujada forta de la ruta, aquí ja compartint ruta els dos itineraris. Els trams de formigó del camí ja anuncien que la pujada serà dura (em surten trams del 13%, 15% i fins i tot del 19%). Al final de la pujada (que se'm fa llarga, tot i que no arriba als 2 Km) paro a menjar una mica. M'avancen dos nois. Els intento seguir però se'm van distanciant i segueixo al meu ritme, que ja vaig justet. A partir d'aquest punt (Km 22) em quedo sol, sense ningú davant ni darrere. Hi ha moments que penso que potser m'ha desviat del recorregut i que fins i tot puc ser l'últim. Vaig tirant amb més pena que glòria. Em trobo un caçador amb cara de pocs amics, mentre que els seus (amics) es fan notar disparant. Hi ha moments que, amb els trets, sembla que estigui en un escenari de la batalla de l'Ebre que es va lliurar en aquells racons de la Terra Alta.

Començo a pensar que hauria d'haver triar el recorregut curt però, evidentment, ja és massa tard i no tinc més remei que seguir pedalant. El cansament i el terra argilós força enfangat en fan anar més lent del que jo voldria i no puc gaudir massa del lloc que amb més forces i menys fang segur que seria espectacular.

Després de gairebé 10 Km pedalant sol, gairebé a l'entrada de la Fatarella n'avanço a dos i a dos més just a l'entrar al poble. Rampa final per un carrer de pujada. Quan aneu a La Fatarella, heu de passar entre altres llocs, pel carrer dels Molins (feu-lo de pujada i veureu). Arribo a l'avinguda Catalunya just al mig de la fira de l'Oli (no sóc l'únic que no ha trobat el camí correcte que havia previst l'organització).

Mentre em trobo amb els companys del Club que fa una mica (bastant) que ja han arribat, em menjo la clotxa, un plat típic de la Terra Alta que els pagesos menjaven antigament quan anaven a treballar al camp i que ara han recuperat com a producte gastronòmic de la comarca. No pot ser més senzill i fàcil de preparar: mig pa, treu la molla, es torra el pa, s'escaliva una tomata, es fa a la brasa una sardina de casc (o de bóta), botifarra d'arròs o salsitxa a la brasa, un bon raig d'oli d'oliva i a menjar-s'ho tot a pessics (una mica de pa, un mos de botifarra, un pessic a la sardina, sucar el pa a la tomata, ... i un porró de vi per a regar-ho tot.

Ah! mentre menjo la clotxa arriben més ciclistes. No anava l'últim, ni molt menys. No estic tan malament (crec).

Resum: bon retrobament amb la BTT amb la intenció de no deixar passar tant de temps entre sortida i sortida (un any i mig és massa!!).



Powered by Wikiloc

dissabte, d’octubre 29, 2016

Com va anar la 9a cursa per muntanya d'Ulldecona

Tot i que fa molts anys que vaig a la muntanya fins fa uns 2 o 3 anys no he començat a anar-hi a córrer. Segurament portat per allò de "si aquest ho fa ..." o portat per la tendència (o moda) de córrer per muntanya, però sobretot perquè m'agrada.


Jo faig CaCo

Contràriament al que es pensa molta gent que em coneix, jo faig les curses (o marxes) mig caminant i mig corrent, allò que es coneix com a "CaCo", així que això de "estàs fort", en meu cas, que no s'ho cregui ningú. Si m'heu de buscar, feu-ho cap al final, molt al final, de la classificació i a sobre "trio" les curses menys exigents. El meu objectiu és acabar sencer, patint el mínim possible i sobretot passar-m'ho bé. El resum d'aquesta temporada, curta temporada i que ja la dono per tancada, ha estat 3 curses (Campredó, Tivenys i Ulldecona), 2 curses curtes (Benifallet i Falset) i una marxa de llarga distància (Fredes-Paüls).


reCorrent la història d'Ulldecona

El 23 d'octubre es va fer 9a edició de la cursa d'Ulldecona, organitzada per SudActiu, i que transcorre per la serra de Godall passant per llocs rellevants per a la història d'Ulldecona: el Castell medieval, les oliveres mil·lenàries, les pintures rupestres dels abrics de l'Ermita , a la mateixa línia d'arribada, a la plaça de l'Esglèssia (hi ha l'esglèsia gòtica hi ha la casa de la Feligresa, d'estil modernista ), com bé deia Agus Juan-Camps a una entrevista a EbreActiu és una cursa "reCorrent la història".


Mal d'esquena 2 dies abans i mal de bessons fins 4 dies després

Vaig apuntar-me a la Cursa d'Ulldecona el dia que obrien les inscripcions, aprofitant el descompte d'una promoció que només durava 2 dies (bona iniciativa per part de SudActiu). Amb aquestes dues setmanes fins a la cursa tampoc vaig entrenar massa, tret del "treball" habitual al gimnàs; de fet no entreno massa (objectiu per al 2017, fer una mica d'entrenament específic per a fer no-se-què). El divendres abans de la cursa, al baixar del cotxe, vaig notar-me a l'esquena una "punxada" de les que de tant en tant em sobrevenen, així sense avisar. Vaig aturar-me 5 segons, no se si per veure com evolucionava o per si al quedar-me quiet "passava de llarg". Vaig reprendre el camí sense respirar massa fort i anant amb molta cura perquè la cosa no anés a més. Els dos dies següents vaig prendre'm antiinflamatoris per mirar d'estar bé per a la cursa. El dolor va anar baixant i finalment dissabte al vespre vaig convèncer-me que estava bé (almenys de l'esquena) per a fer-la.

Diumenge al matí marxem cap a Ulldecona. Ambient típic pre-cursa. Salutacions i xerrades amb amics i coneguts. Una mica d'escalfament (poc), foto amb els companys i companyes del club (Montbike) i a les 9 en punt ... sortida.

La primera part de la cursa coneixia de l'any passat (vaig fer la marxa) i la segona part la coneixia per les sortides amb la BTT d'anys enrere. El començament per asfalt (només 1 Km) i pujada forteta fins al Castell. Sort que es va fer una mica de tap i la pujada va ser xino-xano. Després de passar pel mateix pati d'armes del Castell, tocava baixar. Jo seguia amb el meu "estil conservador". Vam fer un grupet d'uns 6 corredors i corredores, amb qui vaig anar bona part la cursa, ara uns davant, ara uns al darrere, ... Era el meu lloc. Un sender molt xulo entre pins ens va portar a la zona de les Pedreres; vam passar per sota la carrereta per un petit túnel i tot seguit vam enfilar el barranc d'Asclaburros. Aquest barranc inicialment és "dolcet" però als pocs centenars de metres comença a pujar fort. Tocava caminar fins al cap damunt. Vam creuar una pista que porta a una pedrera per a seguir per un sender amb una mica de pujadeta que em va permetre córrer a estones (allò del CaCo). Arribo dalt de tot del Tossal Gros bastant bé.

direcció del Tossal Gros (foto: EbreActiu.cat)

Tocava una forta baixada per pista amb molta pedra solta. Em deixo anar i em separo una mica del grup. Després de deixar la pista vam seguir per un sender pla però amb molta pedra (típic de la serra de Godall). La baixada ràpida (molt ràpida) però tècnica ens va portar fins a la finca de l'Arion on hi ha moltes oliveres considerades mil·lenàries entre les que hi ha la més antiga del món amb més de 1.700 anys. A l'arribar al punt més baix d'aquesta baixada, entre mig d'oliveres, tocava pujar gairebé tot el que havíem baixat. Els del grup m'enxampen i pugem junts. Arribem a la carretera Godall a Ulldecona (coll de les Bruixes). En salto l'avituallament. A partir d'aquí ho conec gairebé tot per les rutes en BTT de fa uns anys. Una mica de pujada i després ràpida baixada fins al mas de pa Torrat, que em serveix per separar-me del grup. La propera pujada, com que la conec de baixar-la amb la bici, l'emprenc amb mooolta calma. Estic apunt d'agafar a dos que van davant meu (ells van xerrant i jo vaig amb la llengua fora), però gairebé a les antenes de Cap d'Àsens comença a aparèixer "la bèstia" del dia: els bessons !!!! Acabo de pujar fins a un control, on avanço als dos que anaven davant meu, no perquè jo vagi millor sinó perquè es queden a xerrar amb els que fan el control de xip. El proper tram el portava estudiat: baixada suau i llarga per sender molt corredor (però molt corredor). Torno a guanyar avantatge respecte als que em segueixen. Els bessons i les cames en general encara estan al lloc. Al trencar a la dreta per a baixar cap a l'ermita torno a caminar perquè la baixada es força fotuda amb molts revolts i molta pedra. Arribo a l'avituallament de l'ermita de la Pietat on sí que paro a menjar alguna cosa i a veure. Continuo. A partir d'aquí hi ha un tram que no conec perquè només s'obre per a deixar passar la cursa i per a fer visites guiades a les pintures rupestres dels abrics de l'ermita. El sender puja suaument passant a la vora de les pintures rupestres on m'hi trobo un grup de gent que està fent la visita a les pintures. Com que són dels últims, ja saben que per allí passa gent corrent, fins i tot animen i fan fotos.

poc després de passat per l'ermita de la Pietat (foto de Ximo Barberà)
A partir d'aquí venia el més fotut per a mi: els darrers 6 Km que començaven amb una dura pujada (curta sí, però dura) fins al capdamunt del Tossal Redó. Els bessons es tornen a fer notar (quina parella de dos !!). A l'arribar al Tossal Redó ja m'han passat dos que havia deixat enrere feia uns quilòmetres. Sort que la baixada és fàcil i només cal deixar-se caure. Arribem al fons d'un barranc, on hi ha un avituallament. Tot seguit creuem la carretera que va a Ulldecona i ... davant tenim una pujada forta (una paret) a sobre és una tartera (pujada+pedra solta+cansament=malament per a mi). Toca agafar-s'ho amb calma i pujar poc a poc (molt poc a poc). La pujada la faig acompanyat els meus bessons que ara ja estan presents. A l'arribar dalt de tot de la tartera un noi que fa el control de xip m'assegura que "el pitjor ja ha passat" (me'l crec perquè tinc el trac al cap, i al rellotge, perquè sinó...). Una mica de puja i baixa per a trobar a alguns participants de la marxa que fan aquest tram final. Tot i que els darrers 2 Km són de baixada per camins se'm fan laaaaargs. M'avancen dos més del grup amb qui he compartit bona part de la primera part de la cursa. M'he de parar a estirar perquè sinó no arribo. Entro a Ulldecona trotant per "aguantar el tipus" i creuo la línia d'arribada amb 3:26:24. Molt carregat dels bessons però content per haver acabat i a sobre haver acabat 4 minuts per sota del temps que m'havia marcat.

Conclusió: he xalat però he d'entrenar més per a no haver de patir els darrers 2 o 3 Km, que sempre em sobren.

Més info a ...



Powered by Wikiloc

dimecres, de juny 29, 2016

Les coeteres del delta de l'Ebre

A la darrera revista d'etnologia de Catalunya hi ha un article sobre les coeteres del delta de l'Ebre, escrit per Àlex Farnós, M. Carme Queralt i Ferran Torta.

Podeu llegir l'article a la Revista d'etnologia de Catalunya, març 2016 (PDF)

Al 2013 el Museu de les Terres de l'Ebre va començar els treballs per a que 12 de les 38 coeteres del delta de l'Ebre construïdes entre 1950 i 1973, fossin declarades bé cultural d’interès nacional (BCIN).
La foto de la portada de la Revista d'Etnologia de Catalunya (març 2016),
la vaig fer fa uns anys.



dilluns, de juny 20, 2016

Crònica de la 20a Travessia Nocturna Fredes - Paüls

Crònica personal de la 20a Travessia Nocturna Fredes - Paüls organitzada per la UEC Tortosa:

El 18 de juny de 2016 era el dia triat per la UEC Tortosa per a celebrar la 20a Travessia Nocturna Fredes-Paüls, aprofitant la lluna plena del juny. Aquesta travessia recorre bona part del massís dels Ports entre aquestes dues poblacions, pel recorregut del GR7, fins al coll de l'Enrajolada des d'on se segueix el PR185, després es fa un tram curt del GR171 fins que prop de Paüls es retroba i coincideix amb el GR7.

A les 16 hores sortim d'Amposta cap a Fredes els 5 que pretenem fer tota la travessia (Adrià, Eladi, Miquel, Xavi i jo) i 2 (Martí i Antonio) que tenen "compromisos" i que van amb el plantejament d'anar "a tope" fins a Caro. Malauradament, a darrera hora, Josep B. no pot venir.

En arribar a Fredes, evidentment molta gent ja estava pels carrers del poble. Va faltar poc per a ser 700 participants (659 exactament). Recollida de la targeta/dorsal entre salutacions amb amics i coneguts que volten per la plaça amb un cert ambient de nervis i ganes de començar.






Quan manquen 15 minuts per a sortir ens avancem als marxadors/corredors, no per a fer trampa sinó per a fer fotos de la sortida des dels plans que hi ha a la sortida de Fredes.

poc abans de la sortida des de Fredes (foto de Mauro Ortiz)

A les 18.00 en punt, sortida! En 5 minuts passen davant nostre els primers que, evidentment, van corrent com si s'acabés el món. Deixem passar-ne uns quants i quan calculem que, pel ritme que porten, ja és el nostre moment ens afegim al grup. Comencem caminant amb calma però a la que podem córrer ens hi posem això sí, molt conservadors. Tot i que acabem de començar, em noto "carregat" de cames (aniré així fins a Paüls). Van passant els quilòmetres i anem posant-nos "al puesto" baixant una mica el temps respecte a l'any passat, complint les previsions que jo havia fet, fins i tot millorant-les.

Arribem al primer avituallament al Mas del Sargento - pouet del Delme (km 10) mengem i bevem ràpid i continuem.

avituallament del mas del Sargento (foto de Mauro Ortiz)

Arribem a Casetes Velles i fem tota la pista de baixada corrent. Avituallament de la font de la Llagosta (km 18) amb uns 15 minuts per sota les previsions. Continuem baixant la pista fins a deixar-la per passar per la cova del Vidre. Baixem el ritme perquè sabem que ens espera la pujada a Pallers (la pujada més forta de tota la ruta). Pujant a ritme constant, avancem a uns quants i uns quants ens avancen a nosaltres. La pujada es fa dura però arribem al coll amb menys temps del previst. A mesura que pugem, comença a notar-se el vent i ens mentalitzem per al que ens esperarà a les Foies i, sobretot, a les Rases. Baixada ràpida de Pallers fins a la Carrasqueta on toquem asfalt, que no deixarem fins a l'avituallament del Pou de les Neus. Aprofitem l'asfalt i que ens trobem bé per a accelerar el ritme.

entre Pallers i la Carrasqueta, arribat a Caro (foto de Ximo Barberà)
Arribem al Pou de les Neus (zona de Caro; km 26) amb mitja hora menys que l'any passat. Sopem una mica, ens canviem la samarreta i, literalment tremolant de fred, ens posem el frontal i arrenquen per a fer la segona part fins a Paüls (ens queden uns 21 km ja tots de nit). Ens costa una mica entrar en calor.

Ara ja no correrem perquè preferim conservar i sobretot perquè anem cansats. Aprofitarem la mitja hora de renda que hem "guanyat". Tot i això, anem a ritme "rapidet" per la pista fins a Roca Campanari. La pujada al coll de Llinars ens l'agafem amb molta calma i se'ns fa més llarga del que és en realitat. Com que hem emplenat "camels" i botelles a Caro, ens saltem el punt d'aigua del pla de Llinars. Arribem a les Foies on el vent es fa notar amb força. És l'aperitiu del que trobarem a les Rases (pensem en agafar pedres a les butxaques i motxilles però ho descartem per no portar pes extra). Passem ràpid les Foies i comencem a baixar cap als colls de Caubet i de Carabasses. Arribem a Les Clotes per dalt de previsions de temps i jo, amb les lumbars carregades. Mengem una mica i... seguim pensant en la pujada que ens espera (la darrera de la ruta) i sobretot amb el vent que bufarà molt fort a les Rases. Efectivament a l'arribar a les Rases del Maraco el vent és... fortíssim amb ratxes que gairebé ens fan caure i ens obliguen a posar-nos a quatre potes. Canviem de besant quedant al recer però dura poc perquè ens tornem a posar al descobert i tornem a la vessant del vent. Es fa llarg i dur però avancem poc a poc fins al mas del Maraco quan el vent encara bufa però ja no molesta per a seguir avançant.

Arribem al coll de l'Enrajolada havent perdut gairebé tota la renda de temps que havíem guanyat fins a Caro (pel vent i, sobretot, el cansament). Emprenem la baixada constant de 6 km resignats que finalment farem el mateix temps que al 2015. A l'acabar la baixada forta, agafem una mica d'aigua i seguim. Per la pista, fent "lo tonto", provem de trotar i ens adonem que "no estamos tan mal" segurament perquè fa una mica de baixada. Continuem trobant i veiem que estem recuperant temps al crono. Passem per la bassa de les Arenes i seguim trobant a les baixades i caminant les pujades.

Ja veiem les llums de Paüls, "traïdores" perquè els revolts del camí fan que apareguin i desapareguin diverses vegades. Emprenem els darrer quilòmetres sabent que hem recuperat el temps perdut i que finalment farem un bon crono a l'arribada. Efectivament passem per sota l'arc d'arribada quan el crono indica 9:05:00 havent rebaixat 34 minuts respecte l'any anterior.

arribada a Paüls


Dutxa (amb aigua gairebé freda!), una mica d'avituallament i cap a casa amb el cotxe que havíem deixat pel matí a Paüls.

Contents, satisfet i també cansats.