dissabte, de febrer 27, 2010

les coses ben fetes no tenen fronteres, i no costa gaire pensar-hi

Des que aquest matí he sortit de casa per anar a l’empresa, passant pel supermercat, m’he trobat amb un cúmul de situacions sobre mobilitat, en només mitja hora, que si bé no són greus em resulten molestes. Potser (segur) sóc massa primmirat i molts pensaran que sóc un tiquismiquis (segur) però és que costa molt poc fer les coses pensant en què pot afectar als altres allò que fem amb el nostre vehicle, però segur que tenim el cervell ocupat en altres coses més importants (feina, seguretat, deutes, salut, ... o futbol, el divorci dels veïns, la premsa rosa, aquell "concurs" de televisió, ... i no podem destinar unes quantes neurones (en tenim de sobres) a pensar en que les coses ben fetes no tenen fronteres com deia aquell missatge institucional.

Faig un resum per no avorrir als que heu arribat fins aquí a veure que coi explico (gràcies per llegir-ho):

  • Al sortir de l’aparcament, un cotxe aparcat davant una zona de contenidors (està pintat de color groc).
  • Al girar el cantó, un cotxe aparcat en un xamfrà (està pintat de color groc).
  • Arribo al supermercat, una furgoneta de biaix ocupant dues places d'aparcament.
  • A l'entrada a Amposta, el conductor d'un cotxe que no posa cap intermitent circulant per una rotonda deixant a la imaginació dels altres conductors esbrinar per on sortirà (no sabem circular per les rotondes!).
  • Rotonda Av. Santa Bàrbara – Innocenci Soriano-Montagut – Amèrica, un cotxe s'incorpora venint en direcció contrària (baixant des de la Gruneta) on hi ha un senyal que només es pot girar a l’esquerra per evitar incorporacions a la rotonda venint de la dreta.
  • Un cotxe aparcat davant l’institut (fa unes setmanes s’ha eliminat l’aparcament d’aquella part del carrer Mestre Suñé per facilitar la circulació, amb les indicacions suficients perquè se sàpiga el canvi). Al final d’aquell cotxe han baixat dues xiquetes que ben tranquil·lament podien caminar 50 metres més si el cotxe hagués parat correctament. El mateix cotxe ha fet un canvi de sentit al mig de carrer perquè segur que no podia anar 20 metres més enllà a fer un canvi de sentit com cal.
  • Zona blava davant del Mercadona: un cotxe aparcat just fora de la zona blava a tocar del cantó això si, amb els 4 intermitents posats. El pensament del conductor haurà estat “no em poso a la zona blava així no pago, i com que les vigilants de la zona blava no em poden dir res perquè estic fora, i quan passi la policia local jo ja hauré marxat).
  • Carrer Mallorca: un cotxe aparcat just al cantó (està pintat de groc) que no deixava girar massa bé als cotxes que volien anar pel carrer Mallorca.
  • Carrer Eivissa: 5 cotxes aparcats en un carrer en el que no es pot aparcar (crec jo, perquè és força estret) i en el que només poden entrar els veïns (jo sóc veí d’aquest carrer).
Mentre un cotxe feia un canvi de sentit al mig del carrer, un altre estava mal aparcat fora de la zona blava, un altre aparcat on està pintat de groc, ... jo he hagut de donar 2 voltes a la zona per aparcar en un lloc correcte, i només he hagut de caminar uns 70 m. per arribar al lloc d’anava.

Segur que molts de vosaltres us trobeu a diari amb situacions com aquestes, o pitjors, i no en feu cas, fins i tot alguns de vosaltres pot ser que sigueu el propis infractors, i fins i tot jo en alguna ocasió he estat l’infractor. Només volia comentar-ho perquè en aquestes situacions se’m queda una cara de ... quan veig que jo intento fer bé les coses i altres s’ho passen pel folre, amb el poc que costa fer les coses ben fetes i pensant en què pot “afectar” als altres !