dimarts, de desembre 21, 2010

Destrosses a senderes de Godall per motoristes


foto del descens de
Godall de l'any 2010
Des de fa temps (anys) hi ha gent que es preocupa per obrir i mantenir senderes per la serra de Godall per a la pràctica de la bici de muntanya (BTT).

És destacable la feina feta per la gent de MontBike (d'Amposta) i sobretot sobretot sobretot la de la Unió Ciclista Santa Bàrbara. Sense oblidar les senderes que ja hi ha senyalizades i marcades des de fa temps per administracions públiques, caçadors, excursionistes, ...

Gràcies a aquesta gent que, desinteressadament posen hores i hores de pic, pala, mall, desbrossadora, etc., els que sortim per aquesta serra podem gaudir-ne fent una mica d'esport amb la bici.

Molta gent ha descobert aquesta serra amb les sortides de cap de setmana, trobades organitzades, curses de competició, descensos, ... però malauradament també l'han descobert uns incívics que, aquest cap de setmana, amb les seves motos han fet una sèrie de destrosses importants a aquestes senderes. Pel que m'han contat la destrossa és molt greu. Per culpa d'uns que han fet el bèstia i que no més han pensat en xalar amb "lo seu", moltíssima gent que anem en BTT no podrem sortir en condicions i la gent que ha deixat hores i hores de feina i esforç s'ha perdut.

Si sortiu en moto per la zona de la serra de Godall penseu en que hi ha més gent que farà ús de les senderes, a més penseu que si us trobeu senderes obertes i netes és perquè algú  les ha obert i netejat. Si sortiu per a malmetre l'entorn QUEDEU-VOS A CASA !!! els que sortim a fer esport amb la bici us ho agrairem enormement i el món serà millor.
foto del descens de Godall de l'any 2010

Hi havia en marxa un projecte de recuperació, senyalització i "catalogació" de senderes i rutes per la serra de Godall, però per aquest actes, que podrien qualificar-se de vandàlics, s'ha aturat. Al final qui ha perdut és la gent que surt amb la bici, els que hi van a peu, ... en definitiva la gent (bona gent) que vol gaudir de l'entorn de la serra de Godall, per culpa d'uns cafres que tant se'ls hi fot el rastre que deixen.

dimarts, d’agost 17, 2010

Una foto meva il·lustra una notícia sobre el bou capllaçat

Vagi per endavant que no és cap crítica sinó un simple comentari.

Una foto meva del bou capllaçat d'Amposta de fa uns anys ha servit per il·lustrar una notícia publicada a Teveon amb el titular "Un bou capllaçat i una manifestació convertiran les Festes Majors de l’Aldea en les més reivindicatives dels últims anys"






Per la llicència creative commons que li assigno a les meves fotografies que publico a flickr, aquestes es poden copiar, distribuir, comunicar públicament, fer "obres" derivades, s'ha de reconèixer-ne l'autor, i no es poden utiltizar amb finalitzat comercials.

Que torni a quedar clar que no és cap crítica, i que no busco res, sinó al contrari: m'agrada que les meves fotografies serveixin per a alguna cosa.

dilluns, de juny 21, 2010

estic llegint ... «La catedral del mar»

La darrera entrada que vaig publicar sobre "què estic llegint" és de fa força temps. Des d'aleshores he llegit una mica més (no és qüestió de perdre el costum). Després de "L'illa dels 5 fars" (molt ràpid de llegir perquè és un llibre força curt, però amb continguts molt interessants ja sigui per quan s'ha de parlar amb algú o per saber algú diu i fa certes coses quan et parla), vaig llegir "El último judío", de Noah Gordon,
un llibre per a mi boníssim que explica les peripècies que ha de fer el protagonista en aquella l'Espanya del segle XV que va expulsar als jueus. Aquest llibre va ser el primer que llegia en dos formats: analògic (vaja el tradicional: en paper) i en digital (amb un lector de llibres electrònics).

Després vaig emprendre el "meu Sant Jordi" d'enguany: "Les bruixes d'Arnes", de David Martí. Que narra la vida de dues dones incompreses per les seves habilitats innates, per aquelles pots que hi havia al segle XVI per allò desconegut, inexplicable sobretot per allò que feia por a l'esglèsia (o més ben dit a alguns membres de l'esglèsia). A més l'ambientació en un territori tan proper, el Port, on he estat tantes vegades a peu, en bici, ... va fer que la història fos encara més propera i interessant.

Ara, tal com he dit al títol d'aquest post, estic llegint (aquest ja totalment en format digital) "La catedral del mar", d'Idelfonso Falcones. Aquest llibre algú el va comparar amb "Los pilares de la tierra", però no li veig cap relació tret en l'època en que estan ambientades les dues històries i que totes dues obres coincideixen en la construcció d'un temple però, en la meva opinió, en cap de les dues aquesta construcció és el més destacable. Potser a "Los pilares de la tierra" Follet s'hi recrea més en la catedral, mentre que Falcones no ho fa tant, sinó que se centra en la vida del protagonista, Arnau Estanyol, que passa de ser el fill d'un fugitiu, a treballar de mosso de quadra, d'estibador (bastaix), fer de soldat, ... fins que es converteix en un home pròsper (en aquest punt del llibre estic). Per a ambientar-ho en aquella època (segle XIV) l'autor explica com s'hi vivia (religions, política, lleis, comerç ...) i inclou fets històrics com la conquesta del regne de Mallorca per part de Pere III, el Cerimoniós, qui eren els Almogàvers, l'epidèmia de pesta bubònica, ...


dijous, d’abril 01, 2010

estic llegint ... «L'illa dels 5 fars»

Quan només en quedaven per llegir 3 capítols La missió secreta, de l'ampostina Teresa Bertran em van parlar de L'illa dels 5 fars de Ferran Ramon-Cortés. Com que tenia l'oportunitat que me'l deixessin no vaig dubtar en quedar-me'l i començar a llegir-lo.

És un llibre curt (molt ràpid de llegir) que explica, a partir d'una estada a Menorca, com el protagonista visita 5 fars de l'illa perquè li facin veure les claus de la comunicació interpersonal.

Interessant per a aquelles persones que han de comunicar-se amb altres (tothom, vaja), ja sigui "de tu a tu" o davant un públic més o menys nombrós.

dissabte, de març 20, 2010

estic llegint ... «La missió secreta»

Reconec que vaig estar molts anys sense llegir amb una certa disciplina, excusant-me amb que no tenia temps; que llegia textos, notícies i llibres relacionats amb la feina, etc. etc. Fins que un bon dia, no fa pas gaire anys, vaig decidir-me (gairebé obligant-me) a agafar un LLIBRE i llegir-me'l (anteriorment només havia quedat en intents). Ara mateix no recordo quin va ser, hauria de buscar-ho més que res per agrair-li

Dels que recordo: «Los pilares de la tierra» enganxant-lo amb «Un món sense fi» (tots dos de Ken Follett), «El pont dels jueus» i «La venjança del bandoler» (tots dos de Martí Gironell), «La dona a la finestra» (de Vicenç Villatoro), «Cor de llop» (de Francesca Aliern), «Los inocentes hijos de Dios» (de Pere Perellón), ... La meva memòria no arriba per recordar-ne més, però puc assegurar que en els darrers 3 anys, en acabar-ne un n'he agafat un altre, amb una certa recança per no voler acabar el que tenia entre mans, però amb impaciència per encetar un llibre nou. Vaja com feia Tarzan que no deixava una liana fins que en tenia una altra d'agafada; ell ho feia per no caure i jo ho faig per no caure en la trampa de no llegir.

Ara estic llegint «La missió secreta» de Teresa Bertran, que vaig començar a llegir l'endemà de la presentació que s'hi va fer a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó a Amposta (12/3/2010). Just el dia abans d'aquesta presentació havia acabat «Cor de llop» i estava donant-li voltes a veure què començava i al caure'm a les mans «La missió secreta», després d'escoltar a Mª Josep Margalef, qui va presentar el llibre, i a la mateixa autora, i tractant-se d'una temàtica històrica, que m'agrada, ambientada entre La Ràpita, Amposta i Tortosa, amb Templers i Hospitalers, la inquisició, els segineros, crims, desaparicions, els projectes de Carles III per a fer de La Ràpita una gran ciutat i un dels ports més importants de la Mediterrània, ... No vaig pensar-m'ho dos vegades i vaig encetar aquella «missió secreta».

Per cert la presentació de «Los inocentes hijos de Dios», de l'ampostí Pere Perellón es farà el proper divendres 26 de març a les 20 h. a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, d'Amposta.

dimecres, de març 17, 2010

paregut raonable: "Nitrato de Chile" i "Mercat del Cavall d'Amposta"

A l'esquerra cartell del "Mercat del Cavall d'Amposta" i a la dreta mosaic de "Nitrato de Chile"

Durant uns anys Fira Amposta va organitzar el "Mercat del Cavall". És més que evident que el cartell es va inspirar (és calcat: colors, tipografies i dibuix) amb els famosos mosaics que es poden trobar en molts llocs (sobretot zones agrícoles) per recomanar que s'aboni amb "Nitrato de Chile".

La imatge del mosaic l'he buscat a Internet, però tal com em recorda Manel Zaera a les Ventalles (el Montsià) n'hi ha un d'aquests mosaics.

Tot plegat sense buscar cap mala intenció, sinó només per comentar la semblança.

Actualització: Em comentava fa temps un dissenyador gràfic, que està acceptat l'ús d'una imatge determinada sempre que el que s'anunciï sigui alguna cosa diferent. En aquests cas és obvi: una fira/mercat sobre el món del cavall i un adob, són molt diferents.

paregut raonable: "Commodore" i "Carns de Morella"

Dalt el logo de la marca d'ordinadors "Commodore" i a sota el logo de "Carns de Morella".

Tot plegat sense buscar cap mala intenció, sinó només per comentar la semblança.

paregut raonable: "premi català de l'any 2010" i "la catalunya que sap on va"

A l'esquerra el guardó del "premi català de l'any 2010" i a la dreta el dibuix i la frase la frase "la Catalunya que sap on va" (d'un partit polític).

Si bé fer quatre fletxes apuntant cap a punt, en diferents alçades i amb forma irregular, ho pensar/imaginar qualsevol, hi veig un cert paregut raonable.

Tot plegat sense buscar cap mala intenció, sinó només per comentar la semblança.

dilluns, de març 15, 2010

rètols amb poc encert

No és cap crítica. Només ho poso pel que tenen de "graciós" els dos rètols.

SALIDA DE CHOQUE

REFUJI PESCADOS RIU VELL

divendres, de març 05, 2010

rebaixes al 0%, són rebaixes?

Aquest matí m'ha cridat l'atenció veure en un establiment d'Amposta que feien rebaixes al 0%.

Segurament es deu a que o bé els ha caigut el número de davant o perquè ja han acabat la campanya de rebaixes d'hivern.

dissabte, de febrer 27, 2010

les coses ben fetes no tenen fronteres, i no costa gaire pensar-hi

Des que aquest matí he sortit de casa per anar a l’empresa, passant pel supermercat, m’he trobat amb un cúmul de situacions sobre mobilitat, en només mitja hora, que si bé no són greus em resulten molestes. Potser (segur) sóc massa primmirat i molts pensaran que sóc un tiquismiquis (segur) però és que costa molt poc fer les coses pensant en què pot afectar als altres allò que fem amb el nostre vehicle, però segur que tenim el cervell ocupat en altres coses més importants (feina, seguretat, deutes, salut, ... o futbol, el divorci dels veïns, la premsa rosa, aquell "concurs" de televisió, ... i no podem destinar unes quantes neurones (en tenim de sobres) a pensar en que les coses ben fetes no tenen fronteres com deia aquell missatge institucional.

Faig un resum per no avorrir als que heu arribat fins aquí a veure que coi explico (gràcies per llegir-ho):

  • Al sortir de l’aparcament, un cotxe aparcat davant una zona de contenidors (està pintat de color groc).
  • Al girar el cantó, un cotxe aparcat en un xamfrà (està pintat de color groc).
  • Arribo al supermercat, una furgoneta de biaix ocupant dues places d'aparcament.
  • A l'entrada a Amposta, el conductor d'un cotxe que no posa cap intermitent circulant per una rotonda deixant a la imaginació dels altres conductors esbrinar per on sortirà (no sabem circular per les rotondes!).
  • Rotonda Av. Santa Bàrbara – Innocenci Soriano-Montagut – Amèrica, un cotxe s'incorpora venint en direcció contrària (baixant des de la Gruneta) on hi ha un senyal que només es pot girar a l’esquerra per evitar incorporacions a la rotonda venint de la dreta.
  • Un cotxe aparcat davant l’institut (fa unes setmanes s’ha eliminat l’aparcament d’aquella part del carrer Mestre Suñé per facilitar la circulació, amb les indicacions suficients perquè se sàpiga el canvi). Al final d’aquell cotxe han baixat dues xiquetes que ben tranquil·lament podien caminar 50 metres més si el cotxe hagués parat correctament. El mateix cotxe ha fet un canvi de sentit al mig de carrer perquè segur que no podia anar 20 metres més enllà a fer un canvi de sentit com cal.
  • Zona blava davant del Mercadona: un cotxe aparcat just fora de la zona blava a tocar del cantó això si, amb els 4 intermitents posats. El pensament del conductor haurà estat “no em poso a la zona blava així no pago, i com que les vigilants de la zona blava no em poden dir res perquè estic fora, i quan passi la policia local jo ja hauré marxat).
  • Carrer Mallorca: un cotxe aparcat just al cantó (està pintat de groc) que no deixava girar massa bé als cotxes que volien anar pel carrer Mallorca.
  • Carrer Eivissa: 5 cotxes aparcats en un carrer en el que no es pot aparcar (crec jo, perquè és força estret) i en el que només poden entrar els veïns (jo sóc veí d’aquest carrer).
Mentre un cotxe feia un canvi de sentit al mig del carrer, un altre estava mal aparcat fora de la zona blava, un altre aparcat on està pintat de groc, ... jo he hagut de donar 2 voltes a la zona per aparcar en un lloc correcte, i només he hagut de caminar uns 70 m. per arribar al lloc d’anava.

Segur que molts de vosaltres us trobeu a diari amb situacions com aquestes, o pitjors, i no en feu cas, fins i tot alguns de vosaltres pot ser que sigueu el propis infractors, i fins i tot jo en alguna ocasió he estat l’infractor. Només volia comentar-ho perquè en aquestes situacions se’m queda una cara de ... quan veig que jo intento fer bé les coses i altres s’ho passen pel folre, amb el poc que costa fer les coses ben fetes i pensant en què pot “afectar” als altres !