dissabte, de novembre 28, 2009

Els autònoms tindran dret a l'atur, si s'ho paguen i si arriben "vius"

Recentment el govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per tal que els autònoms puguin tenir dret a un subsidi d'atur, entre altres mesures. Els autònoms no podran cobrar atur fins a l'abril de 2011, perquè fins al primer trimestre de 2010, si no passa res, no es preveu que estigui aprovada la llei, i com que s'ha de cotitzar durant un any per poder cobrar ...

Un autònom que arribi "viu" a l'abril de 2011, segurament no li caldrà cobrar l'atur perquè o bé haurà superat la crisi (pel ens diuen els que manen, ens queda el 2010 de crisi) o bé perquè s'haurà quedat sense feina i s'haurà buscat la vida treballant com a assalariat (si troba feina).

Actualment a Catalunya hi ha prop de 515.000 autònoms, 119.000 menys que fa un any perquè aquestes han estat les baixes que han hagut durant aquest 2009. Aquestes gaire vint-mil persones s'han quedat sense feina i sense cap tipus de prestació d'atur, havent d'assumir amb el seu patrimoni els possibles deutes que tinguin.

Amb la nova llei, si no hi ha canvis abans d'aprovar-la, un autònom haurà de cotitzar durant 1 any per poder cobrar un atur de 2 mesos, quan un treballador assalariat pel mateix període treballat i cotitzat té dret a 4 mesos.

En en règim general (assalariats) els treballadors tenen dret a un màxim de 2 anys, segons el període cotitzat, mentre que els autònoms podran arribar a cobrar prestació d'atur per un màxim de 6 mesos.

Perquè un autònom pugui tenir dret a cobrar atur haurà de pagar els 249 € actuals (cotització mínima actual) més un 1% (24 €), o sigui uns 270 € al mes. Amb aquesta quota/cotització l'autònom aturat vindria a cobrar un atur d'uns 500 € al mes. S'està treballant per que en lloc de l'1% addicional es pugui cotitzar un 3% o 4% més al mes però tal com està el pati actualment no és massa viable per part de molts autònoms.

A més per a que un autònom pugui cobrar l'atur haurà de demostrar que la seva facturació (que no és el mateix que els seus ingressos), hagin baixat un 40%, tingui deutes contrets per un 50% del seus ingressos o bé si és un autònom depenent (treballen principalment per a una empresa) quedi rescindit per una de les dues parts.

Segons la Organización de Profesionales y Autónomos (OPA) només 1 de cada 3 autònoms se'n beneficiarà d'aquesta prestació d'atur.

L'esperança dels autònoms és que de moment el que s'ha aprovat és un "avantprojecte de llei" i a partir d'ara començarà la tramitació amb aportacions de col·lectius que defensen els interessos dels autònoms i dels partits polítics, que han de treballar per aconseguir una bona llei per als treballadors "per compte propi".

Web relacionat: Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya-CTAC

dijous, de novembre 26, 2009

La dignitat de Catalunya, editorial conjunt a tots els diaris del país

Avui tots els diaris catalans han publicat un editorial conjunt titulat "La dignitat de Catalunya" per mostrar el seu rebuig, i buscant la implicació de la societat catalana, davant una possible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.

El text de l'editorial és aquest:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.


Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt.

La reacció dels diaris espanyols "espanyolistes" ha estat ... ja us ho podeu imaginar.

dissabte, de novembre 14, 2009

Pressupostos de la Generalitat per a les Terres de l'Ebre al 2010

Llegeixo a La Veu de l'Ebre que el pressupost d'inversions de la Generalitat per a les Terres de l'Ebre per al 2010 puja a un total de 226 milions d'euros.

Al Baix Ebre se'n destinen 77,65 milions, (4,37 milions més que al 2009), al Montsià 33,23 milions (10 milions menys que al 2009), a la Ribera d'Ebre 21,63 milions d'euros (0,74 milions menys que l'any passat) i a la Terra Alta 49,18 milions (9,61 milions menys que al 2009). D'altra banda per a la partida "no comarcalitzable" s'hi destinen 44,54 milions d'euros (23,67 milions d'euros més que l'any passat).

Les obres "grans" són: el regadiu del Xerta-Sénia -17,2 M€-, comissaria dels Mossos de Tortosa (Baix Ebre) -4 M€-, el pont a l'Ebre entre Sant Jaume i Deltebre -10,8 M€-, la carretera entre Horta de Sant Joan i Xerta -21,4 M€-, carretera entre Ulldecona i Tortosa -9 M€-, estudi del desdoblament del l'eix de l'Ebre -6 M€-, hospital de les Terres de l'Ebre a Tortosa -33 M€ per a la primera anualitat-, hospital comarcal d'Amposta -3 M€-, centre de salut a Amposta -5,2 M€-, ampliació de l'hospital de Móra d'Ebre -3,2 M€-, la seu Govern de les Terres de l'Ebre a Tortosa -7,1 M€-, noves construccions escolars -8 M€-. Hi ha altres obres importants com ara obres a col·legis ja existents a Roquetes (1), Tortosa (3), Amposta (1), Mas de Barberans (1), La Fatarella (1), La Ràpita (1) ...

Aquestes són les inversions més destacades dels pressupostos de la Generalitat per a les Terres de l'Ebre per a l'any 2010. Els pressupostos d'inversions per al 2010 (les Terres de l'Ebre des de la pàgina 528 a la 539, els conceptes "no territorialitzables" estan a partir de la pàgina 601 on està la província de Tarragona, no està per Terres de l'Ebre). També teniu els pressupostos complets per al 2010.

Per si és del vostre interès els pressupostos d'aquest 2009 (inversions reals), que ja s'acaba, els teniu a (les Terres de l'Ebre estan de la pàgina 532 a la 542, les partides "no territorialitzables" a partir de la pàgina 559, on comença "Tarragona província" no estan les TE per separat). També teniu els pressupostos del 2009 complets.