divendres, d’octubre 09, 2009

fem un porro ?

En una plaça propera a un institut d'Amposta, i segur que en molts altres indrets, és freqüent veure a xiquets i xiquetes (entre 14 i 16 anys, fins i tot en algun cas diria que més joves) fent el "ritual del porro" i evidentment fumant-se'l.

Segurament es deuen creure prou grans per fer el que fan, i segurament els seus pares ho saben i ja tenen assumit que els seus fills i filles abans d'entrar a classe o a les hores lliures aprofiten per fer-se un porro.

A més la creença que un porro és "natural" i no fa més mal que una cigarreta la deuen tenir tant interioritzada que ho fan de la manera més natural i normal *: s'asseuen en un banc, treuen els estris, cremen la pedra i l'esmicolen, la barregen amb el tabac, ho emboliquen en un paper de fumar després de posar-li una boquilla (no sigui que s'empassin quelcom dolent) i ... a fumar abans d'entrar a classe. Segur que així la matèria d'estudi s'assimila millor i sinó, com a mínim, la classe es fa més distreta i relaxada.

* Alguna vegada, quan s'acosta algú, intenten dissimular que estan liant un porro com si no es veiés clar el que estan fent. Santa innocència !!


Algunes dades:
  • Fumar porros provoca bronquitis crònica i dificultat per a respirar.
  • Els porros són la droga il·legal que més es consumeix a Espanya.
  • 1 porro equival a 5 cigarretes.
  • Fumar tres porros al dia comporta els mateixos riscos de patir un càncer i malalties del cor que un paquet de cigarretes.
  • El fum de cànnabis té 7 vegades més quitrà i monòxid de carboni que el tabac.L'abús de cànnabis produeix al·lucinacions i deliris.
  • El cànnabis incrementa els batecs del cor i augmenta de la pressió arterial.La marihuana disminueix la qualitat del semen (homes) i pot inhibir l’ovulació (dones).
  • El THC, principal principi actiu del cànnabis, és una substancia molt soluble en el greix corporal i arriba ràpidament al cervell, on s’acumula i s’elimina molt poc a poc.
  • Potser l’únic positiu que se li troba a la marihuana és que alleuja els efectes secundaris de la quimioteràpia en pacients de càncer.

divendres, d’octubre 02, 2009

allí si (dins del mar) i aquí no (a 500 metres de la costa)

Gairebé tothom que segueix mínimament l'actualitat sabrà que a Barcelona s'ha inaugurat un hotel.

El que em preocupa no és si el nom és encertat, si la gent l'ha batejat amb un nom més "popular", si és de "súper luxe", si m'agrada estèticament, si trenca la línia de la costa, ... El que em té preocupat és que a Barcelona es permeti construir dins del mar (el "Fòrum" n'és un altre exemple), amb l'excusa del progrés de la ciutat, l'atracció de turisme Barcelona, etc. etc. mentre que a altres llocs no es pot construir res a 500 metres de la línia de la cosa per una "llei de costes" que pel que sembla no és igual per a tots. De la mateixa manera que aquí tenim una "reserva natural" allà tenen una reserva on tot es pot fer.

L'excusa que donava ahir l'arquitecte de l'hotel en una entrevista a RAC1 era que s'ha construït en terrenys del port. Segur que es podia construir on s'ha fet però ...

Al delta de l'Ebre, ja no es parla de construir dins del mar sinó que es vol crèixer (només una miqueta) per a fer una casa, una caseta de ribera, un restaurant, un hotelet, ... i no es pot fer perquè hi ha una llei (que no s'aplica amb equitat arreu del país) que no permet fer res a menys de 500 metres de la costa. No deixa créixer, no permet crear serveis turístics, no permet crear nous negocis perquè la gent pugui guanyar-se la vida ... en canvi a altres llocs es tapen els ulls, amaguen la llei i es deixa fer el que vulguen.


Mentrestant els llocs "reservats" segueixen sent aquell "paradís natural" sense serveis, sense infrastructures, sense inversions, oblidats de tothom menys quan s'han d'omplir la boca de sostenibilitat (que ja està bé) i de natura (que també està bé) quan han de venir a passar una dies desconnectats, quan han de venir a menjar llagostins, galeres, musclos, arròs, ostres, quan parlen de grans potencialitats, etc.

Que quedi clar que no parlo de deixar construir sense planificació, ni deixant màniga ampla, però no cal posar traves a gairebé tot, ni informar negativament de tot allò que supose créixer, ni retardar inversions amb l'excusa que no hi ha diners, ni prometre coses que mai arriben i si ho fan és amb comptagotes i amb retallades.

En fi, a vores-les passar !!