diumenge, de desembre 27, 2009

Vegueries: el país dividit i ben dividit

Fa unes setmanes va obrir-se el meló de les Vegueries que han de dividir el país més o menys com estava abans del Decret de Nova Planta al 1716 .

Això de la divisió territorial és un terme que s'ha d'agafar en el sentit més literal de la paraula perquè la proposta de llei ha aconseguit dividir gairebé tot el país amb opinions enfrontades, ja sigui pel nom de la cosa, per qui ha de ser capital, per si s'ha d'estar en una vegueria o en una altra, si se n'ha de crear alguna de nova, quina serà la seva finalitat, com es finançaran, etc. etc. etc. Sense dubte és una proposta amb la que gairebé ningú està content.

Alcaldes socialistes com Ros (Lleida), Ballesteros (Tarragona), Bustos (Sabadell), Pérez (Reus) han mostrat la seva oposició per uns motius o un altres que van des de la "no divisió de la seva província actual" en el cas de Lleida; el nom de la Vegueria i la capital, en el cas de Tarragona i Reus; la manca de consens i la creació d'una nova administració en el cas de Sabadell; ... Altres com els alcaldes de d'Amposta i Tortosa, tots dos de CiU, tenen reclamacions paregudes als altres com ara el cas de Ferré que reclama per a Amposta la cocapitalitat de les Terres de l'Ebre (Reus també ho demana per a la del Camp) i en el cas de Bel, que té molt clar que la seva ciutat ha de ser la capital indiscutible de l'Ebre (altres ja li fan la feina de reclamar-ho), es pregunta com es finançaran les vegueries; i en altres territoris demanen que se'ls creï una vegueria per a ells com és el cas del Penedès.

Per a reclamar cadascú el que creu més just per als seus interessos ja s'han fet actes i manifestacions a diferents llocs com a Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, al Parlament de Catalunya, s'han obert grups de suport per a unes o altres opcions al Facebook, ... tot plegat per posar de manifest que la proposta actual no convenç gairebé a ningú, ja sigui per interessos de partit, per defensar les respectives ciutats, per defensar el seu model de país o d'estat, per estar en contra d'uns i altres, ...

El proper 5 de gener el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya ha d'aprovar aquesta llei tot i que hi ha una gran divisió tant al país com al Govern. Hi haurà algun canvi abans d'aquesta data o s'aprovarà amb la proposta actual deixant els territoris dividits i sense consens?

Cal tenir en compte que tot i que s'aprovi la llei s'hauria de comptar amb el vist-i-plau del govern de l'estat, cosa que veig força difícil a jutjar per com va el tema de l'Estatut que està per sobre de la "llei de les Vegueries".

diumenge, de desembre 20, 2009

Fred, molt de fred a la ribera

Els que viviu a la zona ja haureu notat que aquests dies a les Terres de l'Ebre fa molt fred, prova d'això és que els arrossars de la ribera (delta de l'Ebre) fa uns dies que tenen una capa de gel a l'aigua que hi ha als "quadros".

Avui cap a les 10 del matí el gel era força notable a la ribera, concretament al terme d'Amposta (la resta del Delta estava igual), molt prop del casc urbà, es podia comprovar la baixada sota zero de les temperatures la nit anterior.

aigua gelada d'un arrossar (serra de Montsià al fons)

un tros de gel tret de sobre l'aigua d'un arrossar (uns 5mm de gruix)

Aigua glaçada d'un arrossar al delta de l'Ebre


Més fotos del passeig d'aquest matí per la ribera.

divendres, de desembre 18, 2009

El cotxe de Google per Amposta

M'acabo de creuar amb el cotxe de Google, capturant les imatges per al Google Street View, pel carrer Mallorca.

el cotxe de Google pel carrer Mallorca d'Amposta (18/12/2009)


Tot i que ja fa unes setmanes que Amposta, ja apareix a l'Street View sembla que s'han proposat ampliar la cobertura a altres carrers de la cituat (iniclament només s'havien cobert l'avinguda Sant Jaume, l'av. Aragonesa, av. Alcalde Palau, i altres trams de carrers).


Per a accedir a Google Street View s'ha d'accedir a Google Maps i arrossegar el "ninotet" groc que surt a sobre de la barra del zoom al lloc desitjat. Només hi ha la vista "street view" a les vies que surtin remarcades en blau.
Zona d'Amposta amb les vies disponibles en Street View actualment (18/12/2009)


Per la visita del cotxe d'avui se suposa que properament hi haurà més carrers de la ciutat disponbles en aquestes vistes 360º.

diumenge, de desembre 13, 2009

Decathlon s’instal·larà a les Terres de l’Ebre però no anirà a Amposta

Tot i que ja feia mesos que estava cantat, aquesta setmana s’ha fet oficial: Decathlon s’instal·larà a les Terres de l’Ebre però no anirà a Amposta.

Per als que no n’hagin sentit a parlar de l’assumpte es preguntaran: perquè surt Amposta en aquest titular, m’explico:

Fa uns mesos va fer-se públic que la multinacional Decathlon tenia la intenció d’obrir una superfície comercial a Amposta i que gairebé estava tot lligat i decidit. Va ser aleshores quan a algú va pensar: si diuen que va a Amposta perquè no pot anar a un altre poble? I van començar les negociacions per portar l’aigua al seu molí els polítics, empresaris, cambra (que porta el nom del poble però que està per representar i defensar 2 comarques), ... es van unir per a "reclamar" allò que més els interessava. Es van "crear" uns terrenys fins al moment inexistents (raó per la qual Decathon no havia pensat en anar a un altre lloc que no fos Amposta que ja es disposava de la superfície i tipus de sòl necessaris).

Va haver un moment en que tot va quedar ens suspens i des de la mateixa empresa deien que "aparcaven el tema" temporalment (potser excusant-se amb la crisi). Segurament el silenci va ser degut a que no van voler fer soroll (no fos que algú més ho reclamés i se’ls anés tot en orris) i no ha sortit a la llum fins ara quan han estat els terrenys preparats per a dir el "si vull" i "si podeu" definitiu.

Segurament molts se n’alegraran d’aquesta implantació ja sigui perquè han guanyat la partida, perquè els hi posaran a casa, perquè es posa a casa del veí, perquè es posa "on tocava", perquè és el mateix estigui on estigui (segur?) la qüestió és que estigui, ...

A criteri de tots deixo en si ha estat una jugada intel·ligent o bruta, si han intervingut "forces superiors" o no, si s’ho mereixen més uns que uns altres, si s’ha obrat bé per part de tots o no, si s’ha tret el menjar de la boca a qui se l’havia cuinat o no, ... El que està clar és que es volien instal·lar per les nostres terres i ho han fet. Però aquells que patien pel seu petit comerç seguiran patint perquè els serà el mateix tenir-lo al costat de casa que a uns quilòmetres, amb la diferència que els llocs de treball i els impostos es generaran en un lloc diferent d’on inicialment tothom s’havia imaginat.


dissabte, de novembre 28, 2009

Els autònoms tindran dret a l'atur, si s'ho paguen i si arriben "vius"

Recentment el govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per tal que els autònoms puguin tenir dret a un subsidi d'atur, entre altres mesures. Els autònoms no podran cobrar atur fins a l'abril de 2011, perquè fins al primer trimestre de 2010, si no passa res, no es preveu que estigui aprovada la llei, i com que s'ha de cotitzar durant un any per poder cobrar ...

Un autònom que arribi "viu" a l'abril de 2011, segurament no li caldrà cobrar l'atur perquè o bé haurà superat la crisi (pel ens diuen els que manen, ens queda el 2010 de crisi) o bé perquè s'haurà quedat sense feina i s'haurà buscat la vida treballant com a assalariat (si troba feina).

Actualment a Catalunya hi ha prop de 515.000 autònoms, 119.000 menys que fa un any perquè aquestes han estat les baixes que han hagut durant aquest 2009. Aquestes gaire vint-mil persones s'han quedat sense feina i sense cap tipus de prestació d'atur, havent d'assumir amb el seu patrimoni els possibles deutes que tinguin.

Amb la nova llei, si no hi ha canvis abans d'aprovar-la, un autònom haurà de cotitzar durant 1 any per poder cobrar un atur de 2 mesos, quan un treballador assalariat pel mateix període treballat i cotitzat té dret a 4 mesos.

En en règim general (assalariats) els treballadors tenen dret a un màxim de 2 anys, segons el període cotitzat, mentre que els autònoms podran arribar a cobrar prestació d'atur per un màxim de 6 mesos.

Perquè un autònom pugui tenir dret a cobrar atur haurà de pagar els 249 € actuals (cotització mínima actual) més un 1% (24 €), o sigui uns 270 € al mes. Amb aquesta quota/cotització l'autònom aturat vindria a cobrar un atur d'uns 500 € al mes. S'està treballant per que en lloc de l'1% addicional es pugui cotitzar un 3% o 4% més al mes però tal com està el pati actualment no és massa viable per part de molts autònoms.

A més per a que un autònom pugui cobrar l'atur haurà de demostrar que la seva facturació (que no és el mateix que els seus ingressos), hagin baixat un 40%, tingui deutes contrets per un 50% del seus ingressos o bé si és un autònom depenent (treballen principalment per a una empresa) quedi rescindit per una de les dues parts.

Segons la Organización de Profesionales y Autónomos (OPA) només 1 de cada 3 autònoms se'n beneficiarà d'aquesta prestació d'atur.

L'esperança dels autònoms és que de moment el que s'ha aprovat és un "avantprojecte de llei" i a partir d'ara començarà la tramitació amb aportacions de col·lectius que defensen els interessos dels autònoms i dels partits polítics, que han de treballar per aconseguir una bona llei per als treballadors "per compte propi".

Web relacionat: Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya-CTAC

dijous, de novembre 26, 2009

La dignitat de Catalunya, editorial conjunt a tots els diaris del país

Avui tots els diaris catalans han publicat un editorial conjunt titulat "La dignitat de Catalunya" per mostrar el seu rebuig, i buscant la implicació de la societat catalana, davant una possible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.

El text de l'editorial és aquest:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.


Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt.

La reacció dels diaris espanyols "espanyolistes" ha estat ... ja us ho podeu imaginar.

dissabte, de novembre 14, 2009

Pressupostos de la Generalitat per a les Terres de l'Ebre al 2010

Llegeixo a La Veu de l'Ebre que el pressupost d'inversions de la Generalitat per a les Terres de l'Ebre per al 2010 puja a un total de 226 milions d'euros.

Al Baix Ebre se'n destinen 77,65 milions, (4,37 milions més que al 2009), al Montsià 33,23 milions (10 milions menys que al 2009), a la Ribera d'Ebre 21,63 milions d'euros (0,74 milions menys que l'any passat) i a la Terra Alta 49,18 milions (9,61 milions menys que al 2009). D'altra banda per a la partida "no comarcalitzable" s'hi destinen 44,54 milions d'euros (23,67 milions d'euros més que l'any passat).

Les obres "grans" són: el regadiu del Xerta-Sénia -17,2 M€-, comissaria dels Mossos de Tortosa (Baix Ebre) -4 M€-, el pont a l'Ebre entre Sant Jaume i Deltebre -10,8 M€-, la carretera entre Horta de Sant Joan i Xerta -21,4 M€-, carretera entre Ulldecona i Tortosa -9 M€-, estudi del desdoblament del l'eix de l'Ebre -6 M€-, hospital de les Terres de l'Ebre a Tortosa -33 M€ per a la primera anualitat-, hospital comarcal d'Amposta -3 M€-, centre de salut a Amposta -5,2 M€-, ampliació de l'hospital de Móra d'Ebre -3,2 M€-, la seu Govern de les Terres de l'Ebre a Tortosa -7,1 M€-, noves construccions escolars -8 M€-. Hi ha altres obres importants com ara obres a col·legis ja existents a Roquetes (1), Tortosa (3), Amposta (1), Mas de Barberans (1), La Fatarella (1), La Ràpita (1) ...

Aquestes són les inversions més destacades dels pressupostos de la Generalitat per a les Terres de l'Ebre per a l'any 2010. Els pressupostos d'inversions per al 2010 (les Terres de l'Ebre des de la pàgina 528 a la 539, els conceptes "no territorialitzables" estan a partir de la pàgina 601 on està la província de Tarragona, no està per Terres de l'Ebre). També teniu els pressupostos complets per al 2010.

Per si és del vostre interès els pressupostos d'aquest 2009 (inversions reals), que ja s'acaba, els teniu a (les Terres de l'Ebre estan de la pàgina 532 a la 542, les partides "no territorialitzables" a partir de la pàgina 559, on comença "Tarragona província" no estan les TE per separat). També teniu els pressupostos del 2009 complets.

divendres, d’octubre 09, 2009

fem un porro ?

En una plaça propera a un institut d'Amposta, i segur que en molts altres indrets, és freqüent veure a xiquets i xiquetes (entre 14 i 16 anys, fins i tot en algun cas diria que més joves) fent el "ritual del porro" i evidentment fumant-se'l.

Segurament es deuen creure prou grans per fer el que fan, i segurament els seus pares ho saben i ja tenen assumit que els seus fills i filles abans d'entrar a classe o a les hores lliures aprofiten per fer-se un porro.

A més la creença que un porro és "natural" i no fa més mal que una cigarreta la deuen tenir tant interioritzada que ho fan de la manera més natural i normal *: s'asseuen en un banc, treuen els estris, cremen la pedra i l'esmicolen, la barregen amb el tabac, ho emboliquen en un paper de fumar després de posar-li una boquilla (no sigui que s'empassin quelcom dolent) i ... a fumar abans d'entrar a classe. Segur que així la matèria d'estudi s'assimila millor i sinó, com a mínim, la classe es fa més distreta i relaxada.

* Alguna vegada, quan s'acosta algú, intenten dissimular que estan liant un porro com si no es veiés clar el que estan fent. Santa innocència !!


Algunes dades:
  • Fumar porros provoca bronquitis crònica i dificultat per a respirar.
  • Els porros són la droga il·legal que més es consumeix a Espanya.
  • 1 porro equival a 5 cigarretes.
  • Fumar tres porros al dia comporta els mateixos riscos de patir un càncer i malalties del cor que un paquet de cigarretes.
  • El fum de cànnabis té 7 vegades més quitrà i monòxid de carboni que el tabac.L'abús de cànnabis produeix al·lucinacions i deliris.
  • El cànnabis incrementa els batecs del cor i augmenta de la pressió arterial.La marihuana disminueix la qualitat del semen (homes) i pot inhibir l’ovulació (dones).
  • El THC, principal principi actiu del cànnabis, és una substancia molt soluble en el greix corporal i arriba ràpidament al cervell, on s’acumula i s’elimina molt poc a poc.
  • Potser l’únic positiu que se li troba a la marihuana és que alleuja els efectes secundaris de la quimioteràpia en pacients de càncer.

divendres, d’octubre 02, 2009

allí si (dins del mar) i aquí no (a 500 metres de la costa)

Gairebé tothom que segueix mínimament l'actualitat sabrà que a Barcelona s'ha inaugurat un hotel.

El que em preocupa no és si el nom és encertat, si la gent l'ha batejat amb un nom més "popular", si és de "súper luxe", si m'agrada estèticament, si trenca la línia de la costa, ... El que em té preocupat és que a Barcelona es permeti construir dins del mar (el "Fòrum" n'és un altre exemple), amb l'excusa del progrés de la ciutat, l'atracció de turisme Barcelona, etc. etc. mentre que a altres llocs no es pot construir res a 500 metres de la línia de la cosa per una "llei de costes" que pel que sembla no és igual per a tots. De la mateixa manera que aquí tenim una "reserva natural" allà tenen una reserva on tot es pot fer.

L'excusa que donava ahir l'arquitecte de l'hotel en una entrevista a RAC1 era que s'ha construït en terrenys del port. Segur que es podia construir on s'ha fet però ...

Al delta de l'Ebre, ja no es parla de construir dins del mar sinó que es vol crèixer (només una miqueta) per a fer una casa, una caseta de ribera, un restaurant, un hotelet, ... i no es pot fer perquè hi ha una llei (que no s'aplica amb equitat arreu del país) que no permet fer res a menys de 500 metres de la costa. No deixa créixer, no permet crear serveis turístics, no permet crear nous negocis perquè la gent pugui guanyar-se la vida ... en canvi a altres llocs es tapen els ulls, amaguen la llei i es deixa fer el que vulguen.


Mentrestant els llocs "reservats" segueixen sent aquell "paradís natural" sense serveis, sense infrastructures, sense inversions, oblidats de tothom menys quan s'han d'omplir la boca de sostenibilitat (que ja està bé) i de natura (que també està bé) quan han de venir a passar una dies desconnectats, quan han de venir a menjar llagostins, galeres, musclos, arròs, ostres, quan parlen de grans potencialitats, etc.

Que quedi clar que no parlo de deixar construir sense planificació, ni deixant màniga ampla, però no cal posar traves a gairebé tot, ni informar negativament de tot allò que supose créixer, ni retardar inversions amb l'excusa que no hi ha diners, ni prometre coses que mai arriben i si ho fan és amb comptagotes i amb retallades.

En fi, a vores-les passar !!

dimecres, de setembre 09, 2009

esteu ben aparcats a sobre la vorera ?

És força habitual veure cotxes aparcats a sobre la vorera, encara que el carrer tingui suficient amplada per no haver de fer-ho.

No se per quins motius fa això la gent:
- potser es pensen que el carrer estret?
- potser es pensen que així els cotxes que circulen ho faran amb més comoditat?
- el cotxe queda mes protegit dels vehicles que circulen?
- alguna norma que desconec diu que s'ha de fer?

El que és segur és que no s'han parat a pensar que així deixen molt menys espai a la vorera per a la gent que hi va a peu, amb un cotxet de nadó, amb una cadira de rodes, amb el carret de la compra, carregat amb alguna cosa a les mans, ... fins i tot moltes vegades, deixen el cotxe tant a sobre la vorera que no deixen lloc a la gent per a sortir de casa.

Abans d'aparcar a sobre la vorera, pregunteu-vos: estic ben aparcat?



Un parells d'exemples d'avui mateix:

dissabte, d’agost 01, 2009

Hotel en venda a Amposta

L'hotel que va obrir fa poc més d'un mes a Amposta està a la venda. Una immobiliària d'Amposta el té a la seva cartera d'immobles per a qui estigui interessat en adquirir-lo.


Justament aquesta setmana un setmanari de les Terres de l'Ebre parla sobre aquesta iniciativa empresarial, quan m'he assabentat que està a la venda.

dimecres, de juny 24, 2009

tu embruta que altres netejaran el carrer



restes de petards al costat d'una paperera
Com molts ja haureu deduït, el títol d'aquest post està inspirat en el d'una pel·lícula ("tu asesina que nosotras limpiamos la sangre", títol original "Curdled") i també "inspirat" en el munt de brossa (per no dir una altra cosa) que hi ha avui a molts carrers i places degut principalment als petards i altres productes pirotècnics que anit es van llançar. Està clar que no poden anar amb la granera i la pala recollint les restes però moltes coses si que es podrien recollir, no? com ara caixes, carcasses, suports, canyes, ... i a més fàcil encara si tenen una paperera al costat mateix.

Aquesta gent, la dels petards, els que llancen les puntes de cigarret o xiclets, els que deixen botelles i llaunes (després de beure's el contingut, clar), embolcalls de menjar, els que fan pintades, etc. etc. deuen pensar allò ja ho netejarà algú o fins i tot ni ho arriben a pensar.

Per cert, resumint-ho molt, la pel·lícula en qüestió va d'un "equip de neteja" que s'encarrega de deixar els llocs on s'han comès assassinats nets com una patena.

dissabte, de juny 13, 2009

Jornada Empresa-Emprenedors del Montsià

Ahir divendres 12 de juny vaig assistir la 1a. Jornada Empresa-Emprenedors del Montsià, que es va realitzar a Amposta (el Casal), organitzada per l'Ajuntament d'Amposta i Pimec Montsià.

Els 3 ponents de la Jornada van ser Cesc Salamé (epeople-com), que va parlar-nos sobre recursos humans; Marc Vidal, va parlar sobre la web 2.0 i la seva experiència amb la seva empresa Cink que ofereix "serveis d'agitació 2.0 per a empreses" i Antonio Flores (loop-cn.com) va parlar sobre innovació de productes.




captura del twitter de Marc Vidal (12/6/2009)
Tots tres ponents van estar a l'alçada de les espectatives dels assistents. Reconec que a l'únic que coneixia era a Marc Vidal perquè segueixo el seu bloc marcvidal.cat des de fa temps en el que parla (i parla molt clar) sobre economia, a més vaig poder de sopar amb ell la nit abans a un restaurant d'Amposta.

diumenge, de març 01, 2009

La batalla de la memòria

Dimecres passat el 33 va emetre el documental "La batalla de memòria" del realitzador Mario Pons.

Per a qui no el veure, es pot visionar des del web de TV3.

En el dossier de premsa del documental hi ha la sinopsi:

“La Batalla de la Memòria” és alhora la història dels nostres avis, soldats de la Guerra Civil Espanyola i la de les avies mares que foren refugiades, però també és la història de totes les generacions que han nascut més tard i que, fins fa ben poc, no han pogut parlar en llibertat ni d’aquest conflicte ni de les seves repercussions.
Aquesta no és només la història d’una batalla, aquesta és la història tant dels que estigueren al front de l’Ebre, com dels homes i dones que patiren la devastació de la guerra des de la reraguarda, però sobretot és la història dels silencies que vingueren després de la Guerra Civil. La repercusió de l’Alçament Franquista, la Batalla de l’Ebre, la Dictadura i una Transició mal resolta, han deixat ferides molt profundes, que en el cas de les Terres de l’Ebre, encara perduren tant en els records de vida dels seus protagonistes, com en l’empobriment i la immigració a la que es veuen abocats
els seus habitants en l’actualitat.

Més informació: http://www.tv3.cat/actualitat/123919/La-batalla-de-la-memoria


Imatge del cartell: Ajuntament de Flix