divendres, d’octubre 10, 2008

«aurellut, que ets un aurellut !!»

Situació real viscuda aquest matí al carrer Mestre Suñer d'Amposta a les 8:10 del matí:

Estava aparcant davant l'IES Ramon Berenguer IV quan he escoltat el clàxon d'un cotxe. M'he pensat que potser estava fent alguna cosa malament en la meva maniobra, he mirat pel retrovisor i he vist que hi havia un cotxe aturat darrera meu. Després d'una ràpida comprovació m'he adonat que jo no feia res mal fet i he pensat que el cotxe estava esperant a que jo acabès d'aparcar. Un cop deixat el cotxe, al sortir, he vist que el cotxe en qüestió no seguia la seva marxa sinó que estava en paral·lel amb un altre vehicle amb les finestres baixades i xerrant amb l'altre conductor.

O sigui, que aquell clàxon que he escoltat havia estat una salutació entre dos coneguts que s'han creuat pel carrer i s'han parat al mig del carrer per saludar-se. No ha estat només una salutació sinó que ha estat una xerrada amb totes les de la llei. Al cap d'uns segons, ha passat el que havia de passar el trànsit per aquell carrer estava col·lapsat amb 2 cotxes darrera del que anava en direcció al riu i 8 cotxes darrera del que anava en direcció a l'estadi de futbol. Com passa en aquestes situacions els conductors aturats a la força han començat a tocar el clàxon amb una reacció en cadena. Per la "pressió" dels conductors que segur que tenien altres coses a fer que estar aturats mentre dos la feien petar, els dos que estaven obstaculitzant el trànsit han arrencat, un amb una forta accelerada i l'altre critant "a crit pelat" trient el cap per la finestreta: «aurellut, que ets un aurellut !!» dirigint-se a algun dels conductors, a tots o fins i tot a mi que me'ls he quedat mirant, que no tenien cap culpa que dos personatges haguessin decidit aturar el cotxe al mig del carrer per dir-se, segurament, alguna cosa d'importància capital per a la humanitat en general.

Sense dubte una demostració més que la gent va a la seva sense importar-los-hi què pot suposar alguna de les seves accions. Si pensèssim només una miqueta ... ara que segur que hi ha gent que no pensa.

Ho explico no perquè hagi estat una situació excepcional (malauradament passa contínuament) sinó perquè m'he quedat "de pasta de moniato" davant la frase que ha amollat el conductor en qüestió que segur que se n'ha anat pensant que ell tenia tot el dret a fer el que ha fet i als altres que els bomben.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Buenas noches Josep,

Pues sí, es el encanto de esta vida, que la gente va totalmente a lo suyo. Es algo que todos hacemos en ese aspecto y en algunos otros.
Nada, chico, que ante tal situación a tener paciencia toca!! Que hay gente que se toma la vida con mucha tranquilidad.

Saludos.

Anònim ha dit...

Pienso que no tienes mucho trabajo para poder escribir estas tonterías

Josep Torta ha dit...

Gràcies pel teu comentari (Anònim). De treball en tinc (tot i els temps que corren) però també tinc temps (no tot el que voldria) per escriure al meu bloc les coses que em passen i em preocupen. S'estan perdent els valors i el respecte als altres, i això en el cas que explicava vaig creure que ho havia de dir.