dimarts, de juliol 31, 2007

La mala educació

Aviso, abans de portar-vos a engany, que aquesta entrada al meu bloc no es tracta de cap critica de la pel·lícula d'Almodóvar sinó que es una breu crònica d’una vivència personal.

Amposta, 30 de juny de 2007 a les 21:50
Anava amb el meu cotxe per l’av. de la Ràpita, giro pel carrer Hernan Cortés i nomes tombar el cantó em trobo un cotxe (monovolum citroen de color gris ... no puc donar més dades perquè no se quantes lleis no m’ho deuen permetre) parat al mig de carrer amb la porta del conductor oberta de bat a bat. Passats uns segons d’espera (vaig creure que eren suficients perquè el conductor s’adonés que entorpia la circulació), toco el clàxon (1 vegada), m’espero uns quants segons (sense obtenir resultats), torno a tocar el clàxon (1 vegada) ... res. Miro al meu voltant per mirar si veia a algú que es fes responsable del vehicle (també vaig mirar per si hi havia alguna càmera oculta) i de dins de la gelateria que hi ha just al voltar el cantó on estava el cotxe mal aparcat, veig un home que amb gestos em va fer entendre que era qui havia deixat el cotxe en aquella situació, amb la meva pobra, però no per això poc entenedora, mímica li dic que el seu cotxe no em deixa circular, em respon amb més gestos dient-me que m’esperi que va a treure tabac de la màquina, al que li responc intentant dir-li que es doni pressa. En aquest moment ja tinc un cotxe al meu darrera que, evidentment, tampoc pot circular. Després del meu darrer gest sembla que al conductor que ha aparcat malament li ha sobrevingut un atac de patxorra i no porta gaire pressa. Quan per fi surt de la gelateria amb la seva dosi de tabac em mira amb cara de pocs amics, com si estès ofès am mi, i amb la patxorra que encara li dura es dirigeix cap al cotxe.

- Això no es forma d’aparcar -li dic traient el cap per la finestreta-
- Què portes pressa? -em diu-
- Doncs sí, una mica -li contesto-
- Doncs espera’t, ara vaig, haguessis pujat per la vorera i si vols truca als "urbanos" -diu el conductor-
- I ... gràcies -li contesto, davant la meva perplexitat en la que m’ha deixat la situació-

Finalment s’aparta (no ha seguit circulant, sinó que ha aparcat uns metres més endavant a sobre la vorera) i jo puc seguir el meu camí fins a casa.

No em va molestar tant el temps d’ espera, que no va ser tant, sinó l’actitud del conductor amb qui m’hi vaig topar, i es que de la mateixa manera que no m’agrada molestar ni fer perdre el temps als altres (almenys ho intento), no m’agrada que em molesten ni que em facin perdre el temps. Disculpeu-me si us he fet perdre el temps llegint això.

Conclusions:
  1. Em vaig trobar amb un conductor maleducat i poc respectuós.
  2. El tabac perjudica la mobilitat i fa que alguns conductors es tornin maleducats (ironia).
  3. Si el personatge en qüestió hagués aparcat on finalment va deixar el cotxe (per cert no es pot aparcar en tot aquell tram de carrer) ara no estaria escrivint això.
  4. Me’n vaig anar cap a casa com si jo hagués tingut la culpa de tot.
  5. Suposo que les gràcies li vaig donar perquè em va donar tres opcions: esperar-me, passar per sobre la vorera i/o trucar a la policia local. Repeteixo gràcies !

1 comentari:

Manel Zaera ha dit...

És un mal endèmic. Sembla que la gent no pensa que, a banda de no complir amb el codi de circulació voluntàriament -un error el pot tenir tothom-, hi ha altres persones que es veuen perjudicades per la seva actitut. Això que expliques ho pots comprovar, davant del videoclub de l'Av. Catalunya-Av. La Ràpita, en entrar al carrer Barcelona des del carrer Sant Cristòfol,...