dimarts, de juliol 31, 2007

La mala educació

Aviso, abans de portar-vos a engany, que aquesta entrada al meu bloc no es tracta de cap critica de la pel·lícula d'Almodóvar sinó que es una breu crònica d’una vivència personal.

Amposta, 30 de juny de 2007 a les 21:50
Anava amb el meu cotxe per l’av. de la Ràpita, giro pel carrer Hernan Cortés i nomes tombar el cantó em trobo un cotxe (monovolum citroen de color gris ... no puc donar més dades perquè no se quantes lleis no m’ho deuen permetre) parat al mig de carrer amb la porta del conductor oberta de bat a bat. Passats uns segons d’espera (vaig creure que eren suficients perquè el conductor s’adonés que entorpia la circulació), toco el clàxon (1 vegada), m’espero uns quants segons (sense obtenir resultats), torno a tocar el clàxon (1 vegada) ... res. Miro al meu voltant per mirar si veia a algú que es fes responsable del vehicle (també vaig mirar per si hi havia alguna càmera oculta) i de dins de la gelateria que hi ha just al voltar el cantó on estava el cotxe mal aparcat, veig un home que amb gestos em va fer entendre que era qui havia deixat el cotxe en aquella situació, amb la meva pobra, però no per això poc entenedora, mímica li dic que el seu cotxe no em deixa circular, em respon amb més gestos dient-me que m’esperi que va a treure tabac de la màquina, al que li responc intentant dir-li que es doni pressa. En aquest moment ja tinc un cotxe al meu darrera que, evidentment, tampoc pot circular. Després del meu darrer gest sembla que al conductor que ha aparcat malament li ha sobrevingut un atac de patxorra i no porta gaire pressa. Quan per fi surt de la gelateria amb la seva dosi de tabac em mira amb cara de pocs amics, com si estès ofès am mi, i amb la patxorra que encara li dura es dirigeix cap al cotxe.

- Això no es forma d’aparcar -li dic traient el cap per la finestreta-
- Què portes pressa? -em diu-
- Doncs sí, una mica -li contesto-
- Doncs espera’t, ara vaig, haguessis pujat per la vorera i si vols truca als "urbanos" -diu el conductor-
- I ... gràcies -li contesto, davant la meva perplexitat en la que m’ha deixat la situació-

Finalment s’aparta (no ha seguit circulant, sinó que ha aparcat uns metres més endavant a sobre la vorera) i jo puc seguir el meu camí fins a casa.

No em va molestar tant el temps d’ espera, que no va ser tant, sinó l’actitud del conductor amb qui m’hi vaig topar, i es que de la mateixa manera que no m’agrada molestar ni fer perdre el temps als altres (almenys ho intento), no m’agrada que em molesten ni que em facin perdre el temps. Disculpeu-me si us he fet perdre el temps llegint això.

Conclusions:
  1. Em vaig trobar amb un conductor maleducat i poc respectuós.
  2. El tabac perjudica la mobilitat i fa que alguns conductors es tornin maleducats (ironia).
  3. Si el personatge en qüestió hagués aparcat on finalment va deixar el cotxe (per cert no es pot aparcar en tot aquell tram de carrer) ara no estaria escrivint això.
  4. Me’n vaig anar cap a casa com si jo hagués tingut la culpa de tot.
  5. Suposo que les gràcies li vaig donar perquè em va donar tres opcions: esperar-me, passar per sobre la vorera i/o trucar a la policia local. Repeteixo gràcies !

diumenge, de juliol 29, 2007

Dita popular: als ignorants, ignora'ls

Per coses que llegeixo darrerament per aquest món blocosfèric, malauradament aquesta és una dita popular que darrerament estic aplicant.

Versió: deixa als ignorants amb la seva ignorància

números de les cases d'Amposta

Lluny de ser un treball de recerca, avui començo (ja aviso que no tindrà cap periodicitat concreta) a publicar sèries de fotos de coses que em criden l'atenció de la meva ciutat.

Començo pels diferents tipus de números de les cases (ordenats cronològicament). Evidentment no són tots els tipus de números que es poden trobat però són els "oficials", a banda d'això cada propietari pot posat el número que vulgui (estic fent un recull dels que considero "no oficials"):


Els més antics que he trobat.
Es pintaven a mà directament a la fatxada de la casa.









Els primers fets "en sèrie", fets amb planxa negra de metall amb el número en blanc segurament fent amb alguna plantilla.







D'aquest tipus no n'he trobat gaire.
Entenc que són posteriors al d'abans perquè la planxa té color (blau) i la tipografia del número és una mica més "moderna".






Aquests ja estaven una mica més treballats amb una placa d'un material paregut a la pedra (possiblement "terrasso") amb el número rebaixat i pintat de color roig.






Aquest tipus de número és el que es posa actualment (des de mitjans dels anys 80). Com es pot veure són fets més en plan "industrial" amb la base en plàstic negre i els números metal·lícs.

dilluns, de juliol 23, 2007

per fer presentacions en línia

Si mai us passa que heu de fer una presentació "d'urgència" i no teniu a mà cap a aplicació per fer-la, si teniu connexió a Internet ja no cal que patiu perquè amb prezentit podreu crear ràpidament una presentació a l'estil de les que es poden crear amb Impress (de l'OpenOffice), Powerpoint (de MS Office), Show (de Zoho), ...

Una altra opció si ja teniu la presentació feta i no voleu "carregar" amb ella és publicar-la a slideshare per després visualitzar-la i/o compartir-la en línia.