dissabte, de juliol 22, 2006

A pastar fang !!!

Fa unes setmanes vaig estar en una xerrada de Joan Lafont sobre el conreu de l'arròs, de forma tradicional i actual, i la construcció de barraques al delta de l'Ebre.

El senyor David Monllau, conegut al Delta per la seva tasca en la recuperació de la construcció de barraques, va explicar tot el procés del que em va sobtar una de les feines: pastar fang.

A partir d'aquí vaig intentar trobar-li una explicació a aquella frase que solem dir: "vés a pastar fang". Fins al moment jo li havia donat el sentit de "vés a la merda" o "deixa'm estar", ... que segueixen tenint-lo però vaig trobar (potser molta gent ja ho ha trobat abans que jo) l'origen de la frase.

"Pastar fang" consistia en barrejar terra, aigua i palla d'arròs, xafant-ho tot amb els peus per tal d'aconseguir una pasta homogènia per recobrir les parets de les barraques (rebossar). Imagineu-vos estar xafant aquella pasta enganxosa durant hores i hores, debía ser pesadíssim. De la qual cosa dedueixo que quan es volia enviar a algú a ... se l'enviava, figuradament, a pastar fant, sabent que era una feina molt dura i poc agraïda.

A partir d'ara si m'envien, o envio, a "pastar fang" m'ho prendré d'una altra manera.