dimecres, de març 29, 2006

L’esport i la mala educació

Fa temps que vaig a veure els partits d'handbol dels equips sènior d'Amposta. Se solen veure bons partits sobretot de les noies que han quedat líders del seu grup de la 1a. divisió estatal i per tant ara jugaran per pujar a la màxima categoria, els nois son una mica mes irregulars però tampoc soc ningú per fer una critica esportiva.

Malauradament, a més de l’espectacle esportiu, que es bo, també se'n sol veure un altre totalment diferent a la graderia, per part d'un senyor (alguna vegada l'acompanya més gent, però ell es el protagonista habitual). M'estalvio dir qui és, tot i que els que solem anar al polisportiu d'Amposta ja sabem de qui es tracta. Com ja he dit el numeret el munta, en més o menys intensitat, en cada partit però el del dia 25 de març de 2006, jugava l'equip masculí, va ser de vergonya aliena i col·lectiva. He de reconèixer que els àrbitres li ho van posar fàcil a aquest espectador, ja que fins i tot jo que no n'entenc massa vaig posar-me les mans al cap en moltes ocasions. El marcador va anar força ajustat durant tot el partit, la qual cosa va contribuir a augmentar el neguit del públic en general i del senyor en qüestió en particular, que va començar "l’actuació" tan bon punt es va acabar la primera meitat, amb insults i desqualificacions cap als arbitres des de la barana de la graderia. Només començar la segona meitat, va anar darrera la porteria per continuar dient-li de tot a l’àrbitre, que va aturar el joc per cridar l’atenció al club ampostí. La tranquil·litat va durar uns ... 3 segons. La vergonya aliena la vaig sentir al final del partit (va guanyar l'Amposta) quan no se per quina discussió entre aquest home i uns seguidors de l'altre equip van arribar les empentes, insults, crits, ... Vaig mirar a una dona, que va venir a acompanyar a l'equip visitant, i al veure la cara que feia li vaig dir "disculpi, no tots els ampostins som així", i em va contestar "ja el coneixem, quan vau venir allà va fer el mateix". Vaig parlar amb un soci del club i vaig dir-li que "algú li hauria de dir a aquest home que es comporti o que es quedi a casa", la resposta va ser "jo li vaig dir una vegada i em va emprendre, sense raonar". Avui he parlat amb una dona que sol anar als partits futbol del primer equip de l'Amposta i m'ha tirat pel terra la disculpa que li vaig donar a aquella dona a l'handbol, perquè em va dir "el públic de l'Amposta es dels pitjors que hi ha, es posa amb l’àrbitre, amb els jugadors contraris, amb el públic de l'altre equip, ...". Amb exemples com aquests, no és d’estranyar que xiquets i xiquetes (els he tingut al meu costat), ja facin el mateix que “els grans” i ja siguin uns excel·lents desqualificadors i insultadors. Crec que s’hauria de fer alguna cosa per intentar que la gent maleducada canviï d’actitud o bé per no deixar-los entrar a les instal·lacions esportives.

1 comentari:

Toni ha dit...

La veritat, és que jo també he pogut presenciar aquest espectacle lamentable i que és difícil vore en altres pistes.
És de les poques vegades que m'he amagat la condició d'ampostí