diumenge, de març 05, 2006

El llenguatge de la publicitat

Recentment he vist un anunci de televisió que depenent de la cadena que l'emet és en un idioma o en un altre. Croncretament es tracta d'un de "bancaja" (la veritat és que no se què venen). Si l'emeten per Canal 9 (televisió valenciana) el fan en castellà i per TV3 (televisió de Catalunya) és en català (amb accent del País Valencià). Suposo que algun publicista ha deduït que al País Valencià han de "vendre" en castellà i a Catalunya en "català". No m'imagino què passaria si fos al revès, amb anuncis en castellà per TV3 i anuncis en català (variant oriental) a Canal 9.

També he pogut veure un altre fet curiós amb el llenguatge emprat en un anunci de "La Caixa" emés per Canal 9. En aquest, al contrari del de "bancaja", es parla en català (accent valencià). Es veu que el publicista d'uns i el dels altres no tenen el mateix criteri al moment de triar la VSO de l'anunci per "vendre" més o menys.

Avui, per acabar de rematar el tema, fent zapping m'he aturat un moment a Canal 9. He vist un anunci de la Generalitat Valenciana animant a parlar "valencià" (el català que es parla al País Valencià) perquè, segons diu el propi anunci, "és la nostra llengua" i immediatament després un anunci, en castellà, de la mateixa Generalitat Valenciana sobre l'ús de la targeta sanitària a les farmàcies. Quina contradicció, primer diuen a la gent que palin en una llengua i després els passen un anunci en una altra. Per si no estés prou embolicat el tema només fan falta campanyes i contra-campanyes per confondre al personal.