dijous, de març 30, 2006

Fora les plaques franquistes de protecció oficial

El ple de l'Ajuntament d'Amposta (29/3/2006) va aprovar per unanimitat, treure les plaques franquistes que hi ha a edificis de protecció oficial. La veritat és que eren unes plaques que, tot i veure-les, no els hi havia fet gaire cas fins i tot no m'havia aturat ni a mirar-les. Per sort, d'aquí a poc, espero, deixarem de veure-les. Fan mal a la vista.

mireu: ara / després


Ampliació de dos models de placa que he trobat per Amposta:
Ampliació de dos models de placa que he trobat per Amposta

dimecres, de març 29, 2006

L’esport i la mala educació

Fa temps que vaig a veure els partits d'handbol dels equips sènior d'Amposta. Se solen veure bons partits sobretot de les noies que han quedat líders del seu grup de la 1a. divisió estatal i per tant ara jugaran per pujar a la màxima categoria, els nois son una mica mes irregulars però tampoc soc ningú per fer una critica esportiva.

Malauradament, a més de l’espectacle esportiu, que es bo, també se'n sol veure un altre totalment diferent a la graderia, per part d'un senyor (alguna vegada l'acompanya més gent, però ell es el protagonista habitual). M'estalvio dir qui és, tot i que els que solem anar al polisportiu d'Amposta ja sabem de qui es tracta. Com ja he dit el numeret el munta, en més o menys intensitat, en cada partit però el del dia 25 de març de 2006, jugava l'equip masculí, va ser de vergonya aliena i col·lectiva. He de reconèixer que els àrbitres li ho van posar fàcil a aquest espectador, ja que fins i tot jo que no n'entenc massa vaig posar-me les mans al cap en moltes ocasions. El marcador va anar força ajustat durant tot el partit, la qual cosa va contribuir a augmentar el neguit del públic en general i del senyor en qüestió en particular, que va començar "l’actuació" tan bon punt es va acabar la primera meitat, amb insults i desqualificacions cap als arbitres des de la barana de la graderia. Només començar la segona meitat, va anar darrera la porteria per continuar dient-li de tot a l’àrbitre, que va aturar el joc per cridar l’atenció al club ampostí. La tranquil·litat va durar uns ... 3 segons. La vergonya aliena la vaig sentir al final del partit (va guanyar l'Amposta) quan no se per quina discussió entre aquest home i uns seguidors de l'altre equip van arribar les empentes, insults, crits, ... Vaig mirar a una dona, que va venir a acompanyar a l'equip visitant, i al veure la cara que feia li vaig dir "disculpi, no tots els ampostins som així", i em va contestar "ja el coneixem, quan vau venir allà va fer el mateix". Vaig parlar amb un soci del club i vaig dir-li que "algú li hauria de dir a aquest home que es comporti o que es quedi a casa", la resposta va ser "jo li vaig dir una vegada i em va emprendre, sense raonar". Avui he parlat amb una dona que sol anar als partits futbol del primer equip de l'Amposta i m'ha tirat pel terra la disculpa que li vaig donar a aquella dona a l'handbol, perquè em va dir "el públic de l'Amposta es dels pitjors que hi ha, es posa amb l’àrbitre, amb els jugadors contraris, amb el públic de l'altre equip, ...". Amb exemples com aquests, no és d’estranyar que xiquets i xiquetes (els he tingut al meu costat), ja facin el mateix que “els grans” i ja siguin uns excel·lents desqualificadors i insultadors. Crec que s’hauria de fer alguna cosa per intentar que la gent maleducada canviï d’actitud o bé per no deixar-los entrar a les instal·lacions esportives.

dilluns, de març 27, 2006

Qui no té un processador de textos és perquè no vol

Tot i que fa temps que se'n sent parlar, acabo de descobrir un processador de textos en línia, o sigui que l'únic que et cal per fer-lo anar és connectar-te a Internet i accedir a ajaxwrite.com, sense haver d'instal·lar res a l'ordinador, i amb l'avantatge de tenir-lo allà on vagis. Això és gràcies a la tecnologia web anomenada AJAX, una de les bases del que s'ha anomenat web 2.0 que permet desenvolupar aplicacions per a la web com flickr, gmail, ...

Ja fa temps que diveres empreses de programari anuncien que volen fer alguna cosa així, per exemple Microsoft vol tenir un "office en línia" o Google amb la recent compra de Writely.

Només he pogut provar durant uns minuts l'AjaxWrite però han estat suficients per veure el funcionament. Tot i que amb menys possibilitats que una aplicació d'escriptori, és prou potent per escriure, obrir documents guardats en un ordinador o unitat externa (CD, llapis USB, ...), permet guardar en diverents formats (word, open office, pdf, ...), etc. allí on estiguis. Potser l'única pega que li he trobat (segur que se'n poden trobar més), és la impressió perquè en realitat ho fa com si fos una pàgina web (capçalera, número de pàgina, data, hora, ...).


diumenge, de març 05, 2006

El llenguatge de la publicitat

Recentment he vist un anunci de televisió que depenent de la cadena que l'emet és en un idioma o en un altre. Croncretament es tracta d'un de "bancaja" (la veritat és que no se què venen). Si l'emeten per Canal 9 (televisió valenciana) el fan en castellà i per TV3 (televisió de Catalunya) és en català (amb accent del País Valencià). Suposo que algun publicista ha deduït que al País Valencià han de "vendre" en castellà i a Catalunya en "català". No m'imagino què passaria si fos al revès, amb anuncis en castellà per TV3 i anuncis en català (variant oriental) a Canal 9.

També he pogut veure un altre fet curiós amb el llenguatge emprat en un anunci de "La Caixa" emés per Canal 9. En aquest, al contrari del de "bancaja", es parla en català (accent valencià). Es veu que el publicista d'uns i el dels altres no tenen el mateix criteri al moment de triar la VSO de l'anunci per "vendre" més o menys.

Avui, per acabar de rematar el tema, fent zapping m'he aturat un moment a Canal 9. He vist un anunci de la Generalitat Valenciana animant a parlar "valencià" (el català que es parla al País Valencià) perquè, segons diu el propi anunci, "és la nostra llengua" i immediatament després un anunci, en castellà, de la mateixa Generalitat Valenciana sobre l'ús de la targeta sanitària a les farmàcies. Quina contradicció, primer diuen a la gent que palin en una llengua i després els passen un anunci en una altra. Per si no estés prou embolicat el tema només fan falta campanyes i contra-campanyes per confondre al personal.

Efectes especials al cine

Ahir (4/3/2006) vaig anar a veure "La vida secreta de las palabras" i vaig poder veure dos efectes especials:

1. Molts grups de dones que entraven a la sala.
2. La dona del meu costat que menjava pipes com una boja i llençava les pellofes al terra.

El primer "efecte especial", posaria la mà al foc, va ser degut a que els homes (em nego a pensar que totes fossin "singles*") van quedar-se davant la televisió veient un partit de futbol (gratis per la televisió pública). Això vol dir que molts homes prefereixen el futbol que el cine?

Al segon "efecte especial" no li se trobar cap explicació. Segurament aquesta dona (li posaria entre 30 i 40 anys) no fa el mateix a casa seva asseguda al sofà mirant la televisió. Això vol dir que aquesta dona és una maleducada i una bruta?

Per cert la pel·lícula (doblada al català) molt bona, tot i que no li se veure massa de "cine espanyol" ni de "cine català", tret d'algun actor (espanyol) i de la directora (catalana).


* Sense parella, ja sigui solteres, separades, divorciades, vídues, ...