divendres, novembre 15, 2013

desdoblament C-12, la casa per la teulada

Arran d'una notícia publicada a aguaita.cat sobre que enguany es farà l'estudi per al desdoblament de la C-12 (eix de l'Ebre) a Tortosa, vull fer una reflexió que segur no anirà més enllà del meu mur de facebook, el meu twitter o aquí al meu blog.

Es demostra una vegada més que la casa es comença a fer per la taulada. El que s'ha de fer és desdoblar el tram Amposta-Tortosa que és el que té més trànsit i no només un trosset perquè Tortosa tingui circumval·lació. No és just que una zona que connecta amb la costa (Amposta - N340 - La Ràpita, Alcanar, ...).

El que volen fer ara amb la C-12(serà la xocolata del lloro) és com si en una escala de veïns de 8 plantes i que està feta un nyap només arreglen el tram del 3r al 4t. Sí els els veïns del 3r aniran al 4t (i viceversa) fantàsticament bé però els altres patiran molt per arribar al 3r, "gaudir" de l'escala meravellosa fins al 4t i a partir d'allí a tornar a patir per arribar al terrat.

Es poden posar les medalles que vulguen però no ho veig encertat.

dissabte, juny 22, 2013

La Foradada, l'autèntic mirador del delta de l'Ebre i els Ports

Sovint hi ha municipis que utilitzen la "frase comercial" de "mirador del Delta" (altres fan variacions canviant "mirador" per "porta", "balcó", "cor", ...). Totes aquestes fórmules em semblen perfectes i legítimes, però no la d'alguns municipis empren la "marca delta de l'Ebre" per a fer auto-promoció quan estan força distants; però això ja és un altre tema.

Slogans publicitaris a banda avui vull parlar del que crec que és l'autèntic mirador del delta de l'Ebre i també del massís dels Ports: el cim de la Foradada. Reconec que hi ha un altre mirador des d'on gaudir dels dos parcs naturals de les Terres de l'Ebre, però és més "modest" i del que en parlaré properament. També és cert que hi ha altres llocs elevats des dels que es pot gaudir de panoràmiques del Delta i dels Ports però des de cap altre es veu tan bé el Delta i cap dóna una panoràmica tan neta i frontal dels Ports.

La foradada és una muntanya de 695 m (segons l'entrada de la viquipèdia de la Foradada, jo diria que és una mica menys al voltant dels 650 m) de la serra de Montsià. La pujada a aquest cim és tot un clàssic perquè l'aproximació en cotxe és molt fàcil des de Sant Carles de la Ràpita (també es pot pujar des de Freginals, Amposta, Alcanar o Ulldecona) i el recorregut és molt assequible per a tots els nivells amb diferents senders per arribar-hi. Depenent de la ruta triada variarà la distància total. La que us comento breument són 7,5 Km que es poden fer tranquil·lament en 2 hores o 2h 30m depenent del ritme i dels temps d'aturada "obligatòria" a la font de Burgar (passeu per l'àrea interpretativa on trobareu plafons informatius, forns de calç, carrasques, ...), La Foradada i Mata-redona.

S'arriba amb cotxe fins al cocó de Jordi on hi ha una zona d'aparcament; el camí està asfaltat -una mica estret però bo- i s'agafa des de la N-340 a l'alçada de Sant Carles de la Ràpita (indicat com a camí de Mata-redona). Des de la mateixa zona d'aparcament comença la sendera que puja molt suau seguint marques de PR-C83 (grogues i blanques) fins a trobar el GR-92 (seguir-lo cap a l'esquerra) fins arribar a la font de Burgar. Des de la font en lloc de seguir del GR-92 agafarem una sendera que surt a l'esquerra de la font (cap a la lloma del pla de la Rueda. Aquest sender s'ha de seguir sempre cap a munt (a la dreta en trobarem un que també ve del cocó de Jordi). Hi ha un moment en que ja es veu la Foradada davant nostre (no hi ha cap dubte amb el camí a seguir). La darrera pujada (hi ha un indicador) és una mica dura per la inclinació però és molt curta i val la pena perquè arriba just davant mateix del forat de la Foradada. En arribar-hi un s'adona que està a un lloc especial pel mateix forat, que ja és curiós, i per les vistes magnífiques tant des de dins del forat com des de dalt del cim.

En dies clars hi ha gent que diu haver vist les Balears. Des del cim de la Foradada (a sobre del forat) hi ha una panoràmica de 360º amb Sant Carles de la Ràpita i la punta de la Banya en primer pla i evidentment tot el delta de l'Ebre, bona part de les comarques del Montsià i el Baix Ebre, la serra de Godall, la plana interior del Montsià i, al fons, el massís del Port. Val la pena quedar-se una bona estona badant i gaudint.

La baixada la farem seguint el GR-92 (que fa una variant per a pujar a la Foradada). Seguirem les marques roges i blanques en direcció a Mata-redona, un gran conjunt de masos, corrals i paridores abandonats que es veuen durant la baixada. El GR passa a tocar dels masos de Mata-redona i segueix per endinsar-se pel bosc del Burgar on predominen les carrasques. El sender és força distret (tot de baixada) amb ombra fins arribar a la font de Burgar des d'on resseguirem el primer tram del recorregut fins al cocó de Jordi.

Si la pujada és una excursió clàssica de la serra de Montsià, encara ho és més fer-la una nit de lluna plena (com la que vam fer quan vaig fer les fotos que adjunto). El Centre Excursionista La Foradada de Sant Carles de la Ràpita organitza una pujada el dissabte de juny en que hi ha lluna plena (el 2013 han fet la 15a edició).

després de la font de Burgar, cap a la lloma de la Rueda, es veu el delta de l'Ebre

enfilant cap a la Foradada

el sol ponent-se darrera del massís dels Ports

Sant Carles de la Ràpita des de la Foradada

dins del forat

Des de la Foradada: La Ràpita, la punta de la Banya i la badia dels Alfacs il·luminats per la lluna plena

Fotografies fetes un altre dia (abril 2011):

àrea interpretativa del Burgar (forn de calç, carrasques, ...)
la font de Burgar

masos de Mata-redona


el forat de La Foradada


dimecres, juny 12, 2013

quan no existien els emprenedors, ho vam intentar

Si fos ara se'ns hauria titllat d'emprenedors però l'any 2000 aquesta paraula no existia, o almenys no s'emprava per a anomenar a aquelles persones que decidien posar en marxa una activitat innovadora.

L'estiu de 2000 junt amb el meu amic (aleshores també soci) Jordi Valero vam decidir emprendre una activitat empresarial que aleshores era força innovadora: vendre per Internet. Si no em falla la memòria (que pot ser) vam ser el primer comerç electrònic de les Terres de l'Ebre. Sota el nom i domini arearural.com i veníem productes de les Terres de l'Ebre (vins, olis, terrissa, conserves, ...). En aquell moment posar en marxa una botiga electrònica era tot un repte i aventura i més tenint en compte que ho fèiem "fora d'hores" de les nostres feines principals.

Recordo reunions per decidir el nom (havia de sonar i escriure's igual en català i castellà; van sonar "georural", "zonarural", ...), buscar una eina de comerç electrònic que ens fos assequible, ràpida i fàcil (vaja: el bo, bonic i barat: de tota la vida), contractar el TPV virtual per a cobrar amb targeta de crèdit, parlar i negociar amb transportistes, parlar i negociar amb els proveïdors (tots productors directes, sense intermediaris, com ara cooperatives i artesans). 13 anys després tot això ens hauria estat molt més fàcil sobretot perquè hi ha moltes aplicacions de comerç electrònic i empreses locals que ofereixen aquest tipus de producte/servei); els transportistes han vist una gran oportunitat negoci amb la venda online (algú ha de portar el producte a casa del client) i cada vegada hi ha més productes d'altíssima qualitat produïts a les Terres de l'Ebre.

Vam fer una mica de difusió a la premsa local i comarcal; ens vam anunciar a una revista ("Descobrir Cuina", ara es diu només "Cuina"), ens van fer alguna entrevista en premsa escrita; i poca cosa més perquè els recursos eren els que eren. No existien els blocs, ni facebook, ni twitter, ni ...

Al cap de pocs dies de la posada en marxa vam rebre la primera comanda (no recordo ni de qui ni d'on) i després la segona, tercera, ... En certa manera "arearural.com funcionava sola".

Poc a poc vam ampliar el catàleg de productes amb arròs, mel, pastissets, carquinyols, ... arribant a tenir més de 200 productes (ho he llegit a la notícia que adjunto perquè no me'n recordava)


No recordo el temps que arearural.com va estar en funcionament (diria que un parell d'anys) però va arribar un moment en el que vam decidir tancar perquè les nostres feines i ocupacions "oficials" no ens permetien dedicar-nos de ple al nostre petit projecte "d'emprenedoria".

Sense cap mena de dubte una molt bona experiència (amb algun moment "dolent"), que ens va permetre descobrir (i tastar) productes de les Terres de l'Ebre, conéixer més el territori amb l'anar i venir (sobretot per part de Jordi) per recollir productes per a tenir estoc i, per part meva, saber com funcionava un comerç electrònic (en part m'he acabat dedicant a això).

dimarts, maig 14, 2013

"massiva concentració d'herbicida tòxica", que va quedar en no res

La darrera setmana he pogut llegir per les xarxes socials dues opinions/notícies que semblaven "la notícia de l'any" d'Amposta i que van quedar en no res.

Una parlava del "tractament d'una zona enjardinada d'Amposta amb un fort herbicida" que va convertir-se en un tractor que estava trinxant l'herba (es veu que la mascareta del conductor del vehicle era per protegir-se de la pols i no per evitar la toxicitat del suposat herbicida) i l'altra parlava de la "concentració massiva" d'un grup de treballadors que, malauradament, perdran la seva feina que al final va ser un grup de persones que s'havien aturar a esmorzar mentre feien els seus darrers treballs per a l'empresa que tanca portes a Amposta.

No tinc cap intenció de criticar als informants que en veure aquests fets van pensar que seria d'interès general informar d'allò que veien i d'allò que es pensaven que veien, però crec que abans de fer "periodisme ciutadà" caldria que ens informéssim una mica més per a fer allò que els professionals anomenen "contrastar les fonts". Tot i això he de reconèixer la tasca de molta gent (la immensa majoria d'ells de manera desinteressada) que veuen coses i que n'informen perquè sinó segurament passarien desapercebudes pels mitjans de comunicació.

Només és una opinió (sense haver-ne contrastat les fonts)



dilluns, maig 13, 2013

la posta de sol al delta de l'Ebre (12/5/2013)

des dels arrossars del delta de l'Ebre mirant com es pon el sol darrera del massís del Port

els cordons delimiten els quadres d'arròs

al mes de maig els arrossars ja estan plens d'aigua i molts ja amb l'arròs sembrat

una mica de lluna al cel, i el sol al pondre's que retalla el Montsianell (esquerra) i els Ports (al fons)

un dels masos més grans del delta de l'Ebre (malauradament està en molt mal estat)

per acabar el dia una foto al pont penjant d'Amposta reflectit al riu Ebre i amb els Ports al fons